Moros i cristians

Festa que té a Benissa els seus orígens en el complement d'una cavalcada feta a les festes de la Puríssima de l'any 1974. Formaren aquell primer intent una colla d'amics dirigits per Pepe Ivars Porcellanes, completats per una filà de moros de Xixona. La banda de música de Benissa, que mai havia participat en una desfilada d'eixes característiques, va haver d'adaptar el seu repertori en eixa primera eixida. L'èxit assolit proporcionà motius perquè en el programa de l'any 1975 ja incloguera dins de les festes els actes dels moros i cristians amb noves filades. Davant l'increment del seu protagonisme, i el perill que suposava per a les festes tradicionals, a les quals anava suplantant fent-li perdre a aquella el seu esperit, motivaren que en l'any 1980 es traslladara a les festes de Sant Pere aconseguint consolidar-se i prosperar. Les primeres filades plenament constituïdes foren les de Berniers, a la que seguiren les Zairenyes i Llauradors. La confirmació del seu èxit l'atorgà la constitució de la junta de govern establint i regulant els excessos, que per falta de tradició, es produïen a les desfilades. La festa arrelà creant-se noves filades, alhora que altres com els antics Berniers, els Almogàvers, els Medines o les Mirenas desapareixien. Donaren estructura a la naixent organització persones clau com el villener Alejandro Martínez o Rafael Palací, de Cocentaina. L'èxit de la festa ha fet prosperar tot un seguit d'activitats que tenen en el món dels moros i cristians un motiu de creació. A l'efecte la música s'ha beneficiat amb les composicions fetes pels mestres Bertomeu i Santacreu i els programes de festa mostren la diversitat del món literari que les sustenta, al que autors locals com Pasqual Giner Pérez contribuïren escrivint el text de l'ambaixada. El col·lectiu de les filades tenen un ample protagonisme com associacions cíviques molt influents en el total de les de Benissa.

Bibliografia: L'any fester de Benissa. (inèdita). J. J. Cardona.