Nadal

Temps litúrgic que s'inicia el 25 de desembre i finalitza el 6 de gener amb la festa dels Reis Mags. El temps nadalenc rememora el naixement de Jesucrist. Fou instaurada en el segle IV amb la finalitat de cristianitzar l'antiga festa romana denominada Festa del Sol, que és el moment on es festejava l'entrada al solstici d'hivern. La tradició benissera intueix el Nadal encara dins de l'Advent i en la festa de la Puríssima, 8 de novembre, dita popularment la Puríssima de Nadal. A partir d'eixa festivitat, en l'antiga Benissa, començaven els preparatius per fer la representació del betlem i la reserva d'ous, sucre, moniatos i farina blanca per a condimentar els dolços, dels quals excel·lien per la seua qualitat els denominats pastissos de moniato, de vegades única llepolia que es servia a les taules. La taula del dia de Nadal era una festa per ser el moment on es podia menjar carn en forma relativament abundant. El putxero era una excepcional olla farcida de carn i verdura que reeixia per la seua abundància. La festa començava en la nit del dia 24 amb un sopar més escollit de l'habitual i la celebració de la Missa de Matines, seguida, a continuació d'un ressopó amb dolços i xocolata. Els dos dies de Nadal era, i és costum, reunir a tota la família escampada al voltant de la taula de la casa pairal donant-se a tall seguit les estrenes, amb el ritual de besar la mà al més vell de casa. Era antiga tradició que en el segon dia de la festa s'havien de fer les concòrdies per a organitzar les festes de la Puríssima Xiqueta o l'elecció de les juntes directives dels casinos o de la banda de música. L'acte es realitzava al claustre del convent de franciscans. En la nit de la vespra de cap d'any no era costum organitzar balls de societat, i el poble acudia a la missa de mitjanit amb la intenció de donar gràcies a Déu per l'any que acabava i demanar per l'any que començava. Als darrers anys de la dècada dels cinquanta del segle XX començaren a establir-se els balls de la Societat Cultural. El dia d'any nou els afeccionats a la música de pols i pua efectuaven a trenc de dia una cercavila pels carrers més cèntrics cantant el Cant de l'aurora i rebent les felicitacions dels veïns que els obsequiaven amb dolços i beguda. La festa dels Reis no era costum deixar als xiquets joguines, les quals estaven substituïdes per diners en metàl·lic, acompanyades d'una cistella amb dolços. Els diners es reservaven per a la propera fira de Sant Antoni.

Bibliografia: L'any fester de Benissa. J. J. Cardona (inèdit)