Oliva

El fruit de l'olivera. A banda de la seua utilització per a elaborar oli, l'oliva és un popular menjar servit a les nostres taules com aperitiu o com acompanyant de les amanides. Abans de la seua explotació a escala industrial era, i continua sent, una conserva que s'elabora a moltes cases. En l'inventari que es fa en l'any 1515 en casa de Joan Cornet, senyor de Senija, Guillem Sala, procurador de Nofre Cardona, descriu, entre altres béns «una gerreta ab olives». Les olives preparades per a eixe ús segueixen un lent procés que comença per posar-les en un gerro amb aigua de cisterna (aigua de pluja) que cal canviar diàriament fins que han perdut el tast amarg. Quan s'aplega a eixe punt s'afegirà a l'aigua la porció de sal convenient, punt que molts endevinen posant un ou que demostrarà la saturació quan nadarà sobre la superfície. Les olives i la sal es barrejaran amb trossos de llima i brots de pebrella, podent-se acompanyar també amb fenoll i romer. Sobre la superfície és costum posar fulles de garrofer o de canya a manera de tap. Les olives seques caigudes abans de temps de l'arbre són també molt mengívoles. Són les olives marcides. Es guarden en saquets de lli, i per a menjar-les es bullen prèviament i es trauen a taula amb un petit raig d'oli.

Refranyer

• No digues oliva fins que no estiga baix la biga: Indicació que les coses no estan segures fins que no estiguen ben afermades i sense possibilitat de perdre's.