Palma

Nom que pren a Benissa l'espècie botànica coneguda com a Chamerops humilis. En estat silvestre sol també nomenar-se margalló. En la visita feta a Benissa a darrers del segle XVIII el botànic Antoni Josep Cavanilles posa el comentari que, produint-se en abundància a les muntanyes del terme, els naturals no treien tant de profit industrial com altres pobles veïns. Malgrat el comentari, la seua explotació era ja coneguda i apreciada com es demostra en un procés que es va seguir a la cort de València en l'any 1435 pel qual Francesc de Cornet, senyor de Senija, estableix plet contra la vila de Benissa indicant que en la segregació que es va fer per Joan de Navarra, antic senyor de la baronia, del terme de Benissa introduïa el benefici dels fruits de la muntanya entre els quals estaven inclosos les llenyes i les palmes. En l'any 1862 l'Ajuntament de Benissa obtenia del govern la propietat de les muntanyes. A partir de les subhastes de la seua explotació, fet que ocorria per primera vegada en l'any 1868, no es detalla el margalló, segurament per no ser massa abundant. De l'ús d'aquest producte obtenien els habitants de la partida rural de Pinos un bon rendiment, sent una bona font de recursos en la seua economia. El vessant est de la serra de Bèrnia no sembla ser excessivament rica en aquesta planta per tal com els habitants de Pinos solien recollir-la al vessant d'Altea.

Utilització de la palma

La palma servia com a matèria primera per a elaborar cabassos destinats a contenir fruits del camp, barrets, estores i altres utensilis. La palma es recollia pel temps de Sant Joan i es deixava per dues llunes (dues setmanes) que s'assecara als riuraus o les cambres. Després d'eixa operació es procedia a desembrinar (tallar-les de la branca principal i partir les tiges per a poder-les treballar). Remullades lleugerament per a treballar-les les conservaven mentre anaven elaborant la trena o llata embolcallades en un pany humit. La llata de cabàs havia de tindre una amplada de tres dits, un i mig per a barxes i un dit per a fer barrets. Gran part de la població femenina rural es dedicava en temps lliure a aquesta activitat, bé per a consum de la pròpia casa o per encàrrec de comerciants del poble. La partida de Pinos s'especialitzà en els treballs de la llata.

Ús medicinal

Pel temps primaveral la palma trau una tija blanca i comestible que era molt apreciada per la gent jove. El dàtil de la palma té propietats astringents i en algun temps de les arrels es podia fer el refresc conegut com a sarsaparrella o aritjol.