Diferència entre revisions de la pàgina «La partida del Bal·lau»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:la partida del Bal·lau}} thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_ballau.jpg}} {{Petit|1598: «confrontatum cum itinere d...».)
 
(Cap diferència)

Revisió de 01:01, 31 maig 2018

Bal·lau i Senijola, i en primer el pla de l'Aigüera i la Foia.

1598: «confrontatum cum itinere de Teulada et cum terra de Gamaya Batlau» (APB. Capbreu declaratori del clergat de Benissa. Declaració de Domingo Jorro).
1687: «in termino Senijole partita lo Olivar de Ballau» (Protocol notarial de Pere Cabrera de Rafael).
1860: «en la partida del Badlau» (Testament de Francesc Baidal i Josepa Sendra. Notari accidental de Benissa Miquel Durá).
1898: «posesión titulada Batlau propiedad de Francisco Andrés Feliu» (Amillarament de Benissa).

En l'Onomasticon de Coromines, vol. II, 327, té entrada com a partida rural de Benissa i, esmenta el llistat que fa a Senija el seu rector Joaquim Martí Gadea que correspon al resum de bateigs de moriscos que en temps es féu en aquella parròquia. Diu el senyor Coromines: «deuria sortir per dissimilació del Bal·lâl, com l'arrel àrab ball 'mullar, humitejar'». En 1975 vam veure aquell llistat i observàrem la presència l'any 1570 del morisc Joan Ballau i el 1583 el corresponent a Jeroni Ballau. Queda ratificat aquest morisc en la cita que fem del capbreu de la parròquia de Benissa de 1598 on el tornem a veure. El topònim Bal·lau és un paratge que inclou diversos bancals prop de Senijola, partida que junt amb aquesta és a tocar el terme de Senija.

Altrament afegim que en l'expedient d'hidalguía seguit per Josep Feliu el 1792 (AHNE) destaca una propietat seua que l'escrivà benisser descriu com «registrado el Libro Padrón de haziendas está el Balau de Vivancos».

Coordenades: I, 1-D