El Pou d'Avall (Diccionari benisser)

Paratge singular molt pròxim a les cases del nucli urbà de Benissa. La primera notícia que li dóna referència cal situar-la en l'any 1598, en document guardat a l'Arxiu Parroquial de Benissa on es detallen els censalistes deutors de la parròquia, dels quals, Elisabet Crespo, manifesta tindre terres en eixa part del terme. El lloc s'aixeca al principi del barranc del seu nom, i que després s'unirà al de Santa Anna. El desnivell a què es troba, respecte al de l'antic nucli urbà, el fa receptor de les aigües subterrànies que afloren de la capa freàtica i origen del naixement de brolladors d'aigua. En temps antic serví d'auxiliar i complement al gran pou de font situat dins del nucli urbà, construït al costat de l'antiga església de Sant Pere. Els benissers donaren al pou el nom de Pou d'avall per distingir-lo del de dins del poble. Estava situat al costat del camí de Santa Anna, vora un marge pel qual brollaven les grans fontanelles de Les Maruques. En totes les èpoques, les autoritats del poble, intervingueren en la conservació i millora de les seues funcions per tal com era imprescindible per atendre les necessitats bàsiques dels benissers. Les diferents intervencions acabaren per constituir allí un important conjunt d'infraestructures (dipòsit de la font, l'abeurador per animals i el safareig cobert per a rentar les robes). Era un lloc molt apreciat pels benissers, especialment a l'estiu, per ser el punt de reunions i tertúlia a les nits on s'anava a beure les seues aigües i a escoltar el cant del rossinyol, au que tenia tendència a habitar aquell indret. En l'actualitat el conjunt està molt degradat i condemnat, dins de l'indeferència municipal i social, a la seua destrucció definitiva.