Ràdio Popular de Benissa

Emissora de ràdio que va funcionar a Benissa de l'any 1960 a 1964. Era de propietat parroquial. Les instal·lacions foren muntades per a difondre els actes d'una missió religiosa efectuada pels pares franciscans. El rector mossén Francisco Martínez oferia aquest servei als malalts que no podien acudir a les conferències. Inicialment estava ubicada a la sagristia i únicament retransmetia el sermó dels missioners i algun avís per a actes a celebrar. L'emissora es va quedar fixa i passà a la planta superior de la sagristia on es milloraren les instal·lacions i es dotà d'un equip de locutors voluntaris i una programació regulada. Inicialment actuaren al davant dels micròfons Angel Gabriel Garcia Lito i Abdon Benítez El Cubano, als que seguiren Manolo López El Rasca, Mercedes González, Pepe Ribera i Joan Josep Cardona, quedant com a plantilla fixa Angel G. Garcia, Mercedes González i Joan Josep Cardona, fins als darrers dies d'emissió. La programació constava de discs dedicats, connexions al noticiari de Ràdio Nacional a més de seccions creades per Fernando Cabrera (Poesía en la radio o Charlas de filatelia), o les de Joan Josep Cardona (Secció Deportiva, Assemblea Agrària, Clásicos de la Literatura, i altres). La bona voluntat dels locutors va fer possible retransmetre en diferit els partits de futbol de l'equip local o partides de pilota mitjançant l'enregistrament efectuat amb magnetòfon i que després es posaven en antena. Alguns altres esdeveniments locals, com els festivals benèfics organitzats per a recaptar diners per a les festes, foren retransmesos en directe utilitzant una conducció elèctrica des del mateix Cine Goya a l'emissora. El nivell de radiooients va anar caient a mesura que la competència de les emissores professionals imposaren millors prestacions, aquelles que no podia oferir la ràdio local, subjecta a limitacions econòmiques que no permetien adquirir discos de moda ni augmentar la seua potència. El radi d'acció tan sols abastava el terme de Benissa, i ocasionalment el de Calp i Teulada, però tot i això va ser de molta utilitat per donar avisos, potenciar la rellevància als actes socials i permetre animar, en la mida del possible, la vida cultural del poble. En l'any 1964 el Ministeri d'Informació i Turisme féu una remodelació dels canals d'emissió obligant als emissors a adaptar-se al sistema de freqüència reglamentària, moment que va servir per a tancar les seues instal·lacions davant la impossibilitat econòmica de prosseguir l'activitat dins dels límits que la llei imposava.