Diferència entre revisions de la pàgina «Raval»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió de 10:27, 10 juny 2018
És el barri exterior a la vila. La notícia que la vila de Benissa compta amb Raval no es troba fins a l'any 1690 on consta la defunció de Pere Crespo, veí d'aquella part urbana. Estudis que documenta Antoni Banyuls, arquitecte benisser, sembla que eixa part del poble està ubicada en el conjunt de cases que formen el nucli dels carrers del Bot (P. Sendra), Forn i Sant Tomàs. Per documents que redacta el notari Juan Pérez Clemente tenim notícia que en l'any 1745 ja es troba construït un nou espai urbà que es coneix com el Raval Nou («que linda con solar de casa de los herederos de Pedro Sala y por las espaldas con tierras del Cortó de Pedro Ivars del Pobil»). D'eixes notícies es deduirà que el Raval Nou és l'espai que actualment ocupen les cases que van del cantó del Bot a la plaça del Rei Jaume. Tant un com altre és la lògica evolució del poble que surt de les seues muralles i que no es pot dur a terme fins que desaparega el perill de les invasions piràtiques que periòdicament afligien als habitants de la vila de Benissa. Del mateix notari és la denominació de Arrabal de Afuera, quan es refereix en l'any 1744 a una baralla que tingueren dos veïns en eixe lloc. Algunes d'eixes cases es construeixen amb diners obtinguts sobre censals. Molt probablement eren terrenys propietat del comú per tal com un censal autoritzat en l'any 1739 pel notari Gaspar Cabrera declara que Josep Crespo té gravada la seua casa que fita amb les de Dídac Berenguer, Pere Font i el cup de Joan Crespo, amb carrer pel mig, a favor de la vila per 33 lliures de cens capital i una pensió. El carrer Sant Tomàs i el començament del de Sant Domènec també entrarien dins d'eixe perímetre. El topònim Raval, com a denominació de carrer, ha pervingut oralment fins als anys seixanta en la memòria dels més majors i, documentalment, costa com a via urbana al padró municipal del subsidi industrial de 1859 («Antonio Gil, alpargatero de la calle del Arrabal»), com als diversos padrons municipals del segle XX o la mateixa llista recaptadora de les obres de la nova església en l'any 1898 («José Cabrera Crespo, de la calle del Arrabal»).