Rellotge

Instrument per a mesurar el temps. Fins al segle XII no és conegut el rellotge mecànic amb el quadrant, volant i moll. Els habitants de Benissa es regien pels rellotges de sol, dels que els més antics eren el de la Sala del Consell i un situat a una de les cases principals fronteres a l'església de Sant Pere. No hi ha constància del temps en què els regidors de Benissa decideixen manar construir, i ubicar a la torre campanar de l'església, un rellotge mecànic que utilitzava el contrapés per a fer-lo marxar i senyalar les hores emprant una de les campanes de la torre. L'eixample urbanístic del segle XIX obliga, en l'any 1863, a la construcció d'un rellotge de sol al carrer Ample de Sant Josep, en atenció a les queixes dels veïns d'aquell barri, que no podien oir les campanes del temple parroquial. La vellesa del rellotge municipal es fa palesa en l'any 1895 quan l'ajuntament el dóna per inservible i restringeix el contracte amb l'encarregat del seu manteniment. En l'any 1897 Manuel Beltran Obiol, rellotger de València, inspeccionava el que havia construït anteriorment el també rellotger valencià Carmel Esteve. En l'any 1898 l'ajuntament acordava adquirir-ne un altre que s'hauria de col·locar a l'edifici consistorial, decisió que no es va portar a efecte. El rellotge d'Esteve va estar en us fins a l'any 1928 quan enllestides les obres del campanar de la nova església en construcció, l'ajuntament n'adquiria un modern a l'establiment Roses, fonedor de campanes i rellotger de València. El vell rellotge va ser instal·lat a la torre del convent, i posteriorment desmuntat per inservible. En la guerra civil de 1936 es va respectar de la requisa de material la campana dita de Sant Pere, que era l'encarregada de transmetre el so del rellotge de l'església parroquial. En l'any 1952 es dotà d'una segona esfera al rellotge en el vessant del campanar que dóna al carrer Sant Pere. En l'any 1973 es procedí a electrificar el volteig de les campanes, moment que s'aprofità per a renovar la vella maquinària, a la qual, i dins de la dècada dels anys noranta del segle XX, es substituïa el tradicional ús de la campana unida al rellotge per una gravació artificial que reproduïa l'himne de la Puríssima, i que a la vegada fou, anys després, substituït per un de menys intensitat. La cura del rellotge estava contemplada en els pressupostos municipals designant a un expert del poble les feines de donar corda i reparar les avaries.

Locucions

• Hora vella: era comú entre la gent antiga distingir l'hora solar de l'oficial marcada pel rellotge mecànic, donant com a vella la de l'horari solar.