Riurau

Arquitectura. Construcció agrícola en forma de porxe, en general d'un sol vessant sostingut per un sistema d'arcs oberts habitualment a migdia. Forma part del paisatge del terme de Benissa i unit sempre a les cases de camp. Les antigues cases de tros no en tenien al principi, però a mesura que s'intensificà el cultiu i producció de la pansa se li afegiren o se'n construïren a poca distància. En aquest darrer cas podrem trobar riuraus de dues nevades i tres tramades de porxes com el de l'Olivar de Torres i el de l'Albinyent de Piera. Altres en tenen tan sols un com el de Pinos, el del Quisi, el de Bordes a Bellita o el de Gargori a Pedramala, entre altres. El més propi, i a excepció dels que hem descrit, el riurau és una dependència unida a la casa. De vegades els riuraus tenen una considerable extensió aplegant a dotze o més ulls o arcs com el de Diego Ivars a Bonaire, Bordes a Bellita o Gerra al Quisi. Tocant al riurau hi ha les instal·lacions destinades a l'elaboració de la pansa com el forn o l'estufa. Habitualment el riurau, com hem dit, és una peça més de la casa servint d'aixopluc a les collites o allotjant serveis com la cuina, celler o cup. Molt possiblement els primers exemplars construïts van units a l'explotació a gran escala de la pansa del raïm, situació que es pot fixar ben entrat el segle XIX, tenint la primera notícia documentada la que correspon a l'any 1867 en acte de fundació d'un patrimoni eclesiàstic per Francesc Baidal Sendra a favor del seu fill Francesc Baidal Ivars, on es fa menció d'un riurau situat a la partida de Benimarraig.

Bibliografia: «La vivienda popular. El Riurau». Francisco G. Seijo. 1975. «Descripció del riurau». Lluís Fornés. Calendari dels Brillants. 2008