Sesta

Costum de dormir després de dinar. Prové etimològicament de la paraula (sexta) com a part de les hores en què la tradició litúrgica divideix el dia. Pren també altres denominacions com ara becar, tombar o fer la migdiada. El costum dels antics llauradors de Benissa establia que eixa pràctica s'havia de seguir des de la festa de la Santa Creu de maig, a la Santa Creu de setembre. Altres seguien el curs del creixement de la fulla de la figuera amb el refrany de: Quan la fulla de la figuera és com una pesseta, ja es pot fer una horeta./ Quan és com un duro, duro que duro/ I quan és com la palma de la mà, tota la vesprà. Hi ha una variant que es fa abans de dinar. En tal cas sol prendre el nom de la sesta del borrego, per tal com aquest animal sol parar de menjar i es queda esmortit a eixa hora del dia.