Diferència entre revisions de la pàgina «Setmana Santa»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
(Cap diferència)

Revisió de 10:28, 10 juny 2018

Temps litúrgic amb el qual conclou la Quaresma. A Benissa començava pràcticament amb la tornada al convent de la Verge dels Dolors el divendres, dos dies abans del Diumenge de Rams a tall seguit d'haver-se fet el seu novenari a l'església parroquial. Després de la processó era costum que les parelles de nuvis acomboiaren el berenar de Pasqua. El Diumenge de Rams era de ritual que la Corporació Municipal presidira la missa solemne on tres frares del convent cantaven la Passió. El dimecres sant, després de la missa segona, eixia el rector i vicaris revestits de roquet i acompanyats pels escolanets a beneir les cases i la sal que empraven en condimentar els aliments. Rebien almoina consistent en diners o en ous de gallina. Les funcions més solemnes es reservaven per al Dijous Sant, amb el Sermó de la Galtà i l'adoració al Sagrari amb les visites als monuments. El Divendres Sant es llevaven els monuments i s'efectuava l'ofici de tenebres, el cant de la passió i l'adoració de la creu i a continuació la processó general. La processó era tan sols reservada per als homes sortint, en l'antic temple de Sant Pere, precedida per una creu de fusta que portava al muscle un capellà. Eren conegudes quatre úniques imatges (el Natzaré, el Crist a la creu, i el Crist jaient, a les que s'unia al Carrer Ample de Sant Josep la Verge dels Dolors, prèvies les tres reverències). Del silenci que regnava a l'església eixe dia dóna testimoni un soterrar efectuat el divendres sant a darrers del segle XVIII on queda reflectit que les oracions al difunt se li fan submissa voce, és a dir, en veu baixa per respecte al dia. El dissabte es feia la missa de Glòria on la Resurrecció s'anunciava amb un vol general de campanes. El diumenge de Pasqua era costum efectuar a l'alba el Rosari de la Maça i la processó de l'encontre entre una imatge denominada del Jesuset de l'Hort i una altra coneguda com la Mare de Déu dels Pardalets per portar a sota de la capa gàbies plenes de pardalets que posaven en llibertat a mesura que avançava la processó pels voltants de l'antic temple.