Societat La Piña

Associació definida en alguns documents com destinada a facilitar als seus associats socors mutus. Però el motiu original naix més específic en un pensament que Francesc d'Assís Cabrera expressa en l'any 1902 des de les pàgines del Centinela. Era, segons ell, una autentica «caixa de resistència» per assistir a les necessitats domèstiques que podrien esdevindre en casos on els treballadors associats es veieren obligats a efectuar una vaga, oposició a les actituds dels cacics o altres situacions en què foren víctimes de qualsevol represàlia. En el germen ideològic s'orientava en la fundació d'una espècie de caixa de pensions. Els seus orígens estan vinculats a la societat que El Centinela reconeix com a «Casino de Benissa», entitat que pren vida a inicis del segle XX i amb les característiques pròpies d'un casino de poble. La Piña es fundà després de l'escissió sofrida per l'esmentat Casino de Benissa en 1905, on la divergència política dels socis obligà a un grup a crear-ne un de nou abandonant les instal·lacions comunes. També, com aquell, La Piña es convertí en un lloc de tertúlia i esbarjo per a recreació dels seus afiliats. Malgrat ocupar en principi el local que tenien a la Plaça Major tingué altres ubicacions, com ara una casa situada al carrer Sant Pere i enfront de la porta lateral del temple parroquial, propietat en principi de Celestino Fornari i després de Clara Torres Orduña. El darrer domicili social fou una casa situada al carrer de la Puríssima, propietat de Joan Ivars Porcellanes, on acaben la seua activitat en 1907 donant en pagament del lloguer totes les seues pertinences. Firmaren la liquidació Saul Cabrera, Diego Ribes i Jaume Font.