Diferència entre revisions de la pàgina «Societat Lírica i Musical de Benissa»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió de 10:29, 10 juny 2018
Societat cultural creada a Benissa i que té per finalitat el conreu de l'art musical i la tutela de la banda de música. En l'any 1890 hi ha constància documental de l'associació de diversos músics per actuar com agrupació musical. La premsa i les notícies de l'època li donen el nom de Sociedad Musical. No queda d'aquell moment constància escrita de la fundació de la societat malgrat que algunes partitures i un pergamí obsequiat al mestre Eduardo Bordes la reconeixen com a Societat Lírica i Musical. El funcionament, com a entitat arrelada a l'estil del que es coneix a la resta del País Valencià, no tingué plena continuïtat en el temps i limitant-se tan sols a les activitats pròpies d'una banda de música. La tendència canviarà en els anys de la Segona República. Els motius que permeteren eixe canvi naixeren de la crisi de la mateixa banda que en 1928 tenia problemes en la direcció i una clara amenaça de dissolució. En 1932 es refon la societat sota la presidència de Vicent Bou Vicent, industrial natural de Massanassa i aveïnat a Benissa. La tradició musical del poble d'origen d'aquest directiu pesà a l'hora de constituir una societat moderna. La presència en la directiva de persones sensibles en diverses activitats culturals com Ignasi Cervera, Joan Baptista Giner, Josep Cardona, Josep Rosselló, Benet Orihuel, Joan Bordes i Eduard Moll va ser fonamental. La primera mesura a prendre va ser la contracta d'un director professional recomanant-se al valencià Manuel Tomàs Saldanya com persona capacitada per dur a terme la transformació artística. Altres iniciatives com la compra de nou instrumental aprofitant el canvi que feia la famosa banda L'Empastre i el lloguer d'un local al carrer Sant Joan, que destinaren també a casino, donaren aixopluc a les activitats de la renovada societat. Abans de la guerra civil del trenta-sis l'entitat s'havia convertit en la dinamitzadora cultural del poble propiciant la creació d'un Grup Escènic que interpretà diverses sarsueles. Animador del quadre teatral fou Lluís Devís Dubon, actor i director, propulsor de funcions teatrals amb les obres més exitoses del moment La societat fomentà l'entrada de nous educands creant la banda infantil Los Tristes. Altres directives sota el comandament de Miquel Ivars Ivars i Josep Cabrera Abargues seguiren en un camí de progrés complementant les activitats amb la creació d'una biblioteca elemental. En l'any 1941, complint les normes polítiques del moment, la societat fou dissolta passant a la tutela de l'Ajuntament. En l'any 1975 gran part de les bandes de música del País Valencià s'havien federat. La regidoria de cultura de l'Ajuntament va considerar que era el moment oportú per refondre novament a l'associació. En assemblea extraordinària realitzada el 6 de maig de 1975 s'elegia entre els músics i afeccionats a la música la nova directiva escollint per president al llavors regidor de cultura, Joan Josep Cardona. Formaven també la directiva Josep i Joaquim Llopis Ivars, Ignasi Moll, Vicent Colomer, Joan Giner Crespo, Ernest Palací, Josep Maria Cabrera, Josep Bertomeu Tur, Felip Sendra i Joan Ivars Ivars. La directiva procedí a eixamplar i insonoritzar els locals d'assaig i dependències annexes, renovant part del material. Plenament federada la societat acudia a les assemblees reglamentàries aconseguint ser designada en 1977 com a entitat receptora de la X convocatòria. La trajectòria de la societat en eixe temps es va centrar en la recuperació del sentit social tornant a organitzar la festa de Santa Cecília i la celebració de les Setmanes Musicals. En un intent de tindre en possessió un local propi en 1979 es feren gestions per adquirir l'edifici singular de la Torre del Capità sense un resultat satisfactori. Amb les percepcions de les subvencions municipals i altres fonts d'ingressos es podia tindre plena autonomia per a contractar personal de la direcció i auxiliars propiciant la creació en 1979 de l'Escola de Música, base que serví per a l'actual estructura educacional. L'Escola tingué un bon equip de professors i es feren activitats d'actualització dels programes educatius amb visites a les seus de La Unió Musical de Llíria i la Unión Musical Utielana, amb la que existí un agermanament. Tot el sistema pedagògic fou renovat convalidant els estudis, primer al Conservatori de València i després al d'Alacant. A Joan Josep Cardona el succeirien com a presidents Fernando Cabrera Albou, Josep Pellicer Mas, Fèlix Bertomeu, Pedro Ivars Ivars, Vicent Ferrer Berenguer, Andreu Ferrer Vives i Dolors Juan. En l'actualitat la societat està ubicada en l'antic seminari franciscà en dependències de propietat municipal