Tabac

L'ús del tabac (Nicotina tabacum), i la seua venda, és conegut a Benissa amb certa antiguitat. Primerament fou utilitzat com a medicina en forma de cataplasmes per a mitigar els dolors de cap o de ventre. Posteriorment el seu ús es va estendre com a costum social en forma de presa en pols o amb la utilització de les pipes de fang o de fusta. El costum de prendre'l en forma de cigarret, o amb les fulles embolcallades (puro), és una afició originada en el segle XIX. L'ús que es féu entre totes les classes socials va aplegar inclòs a l'estament eclesiàstic. La Visita de l'any 1758 de l'arquebisbe Mayoral inclou entre les recomanacions fetes la reserva i discreció que han d'observar els clergues de la parròquia de Benissa de l'ús del tabac en públic. La seua venda estava afectada a un monopoli estatal per tal com gravava sobre aquest producte una gran quantitat d'impostos. D'eixa forma el tabac era un dels articles que estaven més subjectes a vigilància, tant en la seua producció clandestina, com al contraban que es feia per les cales de La Fustera de Benissa. Els alts preus que es pagava pel tabac temptava a ser cultivat en clandestinitat. En l'any 1746 era denunciat i conduït a les presons de València Francesc Ferrando, veí de Benissa denunciat per l'administrador de la duana de Calp, Manuel de Garulo, per haver conreat a la seua finca de Canelles unes plantes de tabac. El conreu de la planta havia de ser autoritzat per les fàbriques nacionals, subjecte a gran vigilància i gravat amb fort impost. Quan la crisi de la fil·loxera es va deixar sentir a Benissa en l'any 1904, Francesc d'Assís Cabrera donava a la lectura en el seu periòdic El Centinela un article pel qual proposava com a cultiu alternatiu a Benissa el tabac, conreu que ell coneixia per l'experiència adquirida en la seua prolongada estada a l'illa de Cuba. El rigor amb què es posava a la venda exigia uns establiments autoritzats denominats estancs. L'existència d'eixe comerç a Benissa és conegut en l'any 1746 i està a càrrec de l'estanquer Melchor Miquel. El comerç del tabac era una regalia com així queda especificat en el protocol del notari benisser Gaspar Cabrera qui en l'any 1687 lliura document acreditatiu a Joan Bertomeu de Jaume, per a obrir establiment de tabac i aiguardent a Teulada. L'estanc tenia també el monopoli de la venda de segells de correus, paper de pagament a l'Estat i els fòsfors. Els antics estancs tenien a sobre el taulell de la tenda una metxa permanentment encesa a l'hora de comerç perquè els clients pogueren encendre els cigars. Quan la restricció del seu conreu i comerç en el període de la guerra civil de 1936 obligà a un racionament alguns fumadors buscaren productes alternatius com la fulla de la planta coneguda com a pipirigall (Onobrychis viciafolia).