Diferència entre revisions de la pàgina «Temple de la Purissima Xiqueta»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió de 10:29, 10 juny 2018
Església començada a construir a Benissa en l'any 1902, en temps del rector mossén Vicent Zurita i inaugurada en l'any 1929 per l'arquebisbe de València monsenyor Prudencio Melo, en la rectoria de mossén Vicent Boigues. L'erecció d'aquest temple es féu necessària davant el creixement urbà i de veïnat que havia assolit Benissa al llarg del segle XIX. A banda d'aquests motius s'han d'afegir els problemes de conservació en què es trobava el vell temple de Sant Pere. El disseny urbà amb què Benissa entra en el segle XX contemplava, a més del nou temple, dos grans espais oberts i públics com foren la plaça major i el passeig de La Glorieta. Els plànols originals són obra de l'arquitecte alcoià Vicent Pascual amb la col·laboració del mestre d'obres franciscà fra Maseo Company al que va succeir Adrià Vela. El temple, d'estil neogòtic, està plantejat en creu llatina, de tipus basilical, amb una nau principal i dos laterals, sobre la que s'obrin les capelles. Les mesures són de 56 metres des de la porta principal al rere altar i de 29 al creuer punt on s'enlaira un ample cimbori octogonal. Al peu de l'església es situa el cor, que és elevat sobre columnes, tenint a un costat i l'altre dos campanars, dotats cadascun d'ells amb quatre campanes, i obrint-se a la façana principal una gran rosassa i altres dos a banda i banda del creuer. L'altar major és obra del tallista valencià Tomàs Calvo, construït en 1952 per reposar el que fou cremat en la guerra de 1936. El presideix la imatge de la Puríssima Xiqueta en el seu expositor i dins d'una fornícula, flanquejada pel panteó sagrat benisser. Els altars laterals són obra del mateix Calvo, i de Benjamí Surià i Cantavieja i allotgen diverses imatges de bona factura on destaca un Hecce Homo de l'escola d'Alonso Cano. Al cor està ubicat un orgue de la factoria de Rogent, a Montserrat, harmonitzat per Blancafort. En dependències annexes al temple es troba el museu on s'exposen robes sagrades del segle XVII i altres objectes de culte, així com l'arxiu parroquial amb registres que comencen en l'any 1543.