Tesoro de los pobres

Llibre que era molt consultat pels antics curanderos de Benissa. És un llibre relligat en vuité, amb coberta de pergamí. Els dos únics exemplars que queden actualment en poder dels familiars hereus d'aquells corresponen a l'edició de Pedro Escuder, probablement editat en Barcelona sobre la meitat del segle XVIII. Porta al contratítol que fou traduït de l'italià per Cristobal Laserna sobre el llibre escrit per Antonio Bandinelli, suposat oficial de cavalleria. Tot fa pensar que és una edició posterior a la corresponent de 1767 impresa a Vic per Josep Tolosa (Un caballero andaluz), degut, amb tota seguretat, a l'èxit que va assolir la primera. Porta un pròleg on anuncia que en temps fou manat compondre a instància del papa Joan XIII, amb la pretensió que servira d'utilitat en aquells llocs aïllats on els cristians estaven mancats de metge. L'autor esmenta haver consultat en la composició de l'obra a il·lustres homes de ciència de l'antiguitat com Hipòcrates, Plató, Dioscòrides, Esculapi, Galé, però alhora barreja altres desconeguts com mestre Cabeza Rasa, mestre Catón o El Lapidario. Els tractaments que recomana a diverses malalties estan basats sobre experiències fetes amb una metodologia completament contrària a la bona pràctica mèdica, sent, en alguns casos fins i tot repulsiva, com el que recepta per a la diftèria (dit allí garrotillo), on aconsella posar a cada costat de la gola els testicles tallats a un gos subjectats amb un mocador. En altres, per contra, sap aplicar els remeis habituals de la botànica. A causa de la seua popularitat fou un llibre de molta circulació entre les classes populars que seguien cegament els remeis allí expressats.