Trisagi

Oració que formava part de les funcions religioses vespertines de la parròquia benissera. Etimològicament és paraula d'origen grec amb el significat de «tres vegades sant» repetint-se per tres vegades la frase «Sant, Sant, Sant Senyor Déu dels exèrcits. Plens estan els cels i la terra de la vostra glòria». Té un origen antic i és esmentat per Sant Ambròs, que estima que es feia per a recordar la unitat trinitària de Déu. Posteriorment s'adoptà altra fórmula (Sant Déu, Sant fort, Sant immortal, lliura'ns Senyor de tot mal) que es quedà tan sols vinculada al temps quaresmal, i modernament als oficis del Divendres Sant, abans de l'adoració de la creu. En la parròquia de Benissa es solemnitzava amb acompanyament de música d'orgue i capella coral quedant al seu arxiu musical una extensa col·lecció de partitures degudes a Rigoberto Cortina, Mariano Bauxalí, Agustí Alaman, Vicent Berenguer, Pasqual Pérez i una del segle XIX adaptada per a la banda de música. El trisagi era també utilitzat particularment a casa en temps de tempesta per a invocar la protecció celestial contra els raigs efectuant-se l'oració davant de la creu dita de Caravaca. Aquesta arqueologia pietosa relacionada amb les tempestes, segons l'erudit Niceto Alonso Perujo, s'atribueix a la tradició de ser invocat en l'any 446 a Costantinopla per Sant Proclo, patriarca d'aquella seu, per demanar clemència divina contra un seguit de terratrémols.