Xamela

Nom despectiu que els nostres majors donaven a les joves una mica molles de caràcter. Sinònims de xamela eren bèlua i carmela. La xamela és un manoll d'espígol que es feia per la muntanya i que es guardava per a cremar-lo la nit de Nadal pel carrer, costum que no hem conegut a Benissa. Una altra explicació més aproximada al sentit que li donaven els benissers ens l'ofereix Coromines al seu Diccionari Etimològic referint-se en la veu xamellot (tela antiga) al seu encreuament amb el parònim agitanat de camelar (enganyar).