Diferència entre revisions de la pàgina «Monges salesianes»
(Crea article) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{DISPLAYTITLE:monges salesianes}} | {{DISPLAYTITLE:monges salesianes}} | ||
− | + | Congregació religiosa, que amb el nom de ''Salesianas del Sagrado Corazón de Jesús'', va ser fundada per Piedad de la Cruz Ortiz (Bocairent 1842-Alcantarilla 1916) en l'any 1890. La finalitat de la fundació consisteix a assistir a vells pobres, orfes i emigrants sense recursos. La casa mare s'establí a la localitat murciana d'Alcantarilla. La seua vinculació a Benissa tingué per origen la petició de l'ajuntament en l'any 1918 perquè una comunitat de religioses d'eixe institut es fera càrrec de l'assistència als acollits a l'hospital, atemorit l'ajuntament davant l'elevat nombre de malalts a causa de la grip, dita espanyola, i la xifra de morts que causava. No obstant eixa cita s'ha de retrocedir en el temps, en concret a l'any 1895, quan en ocasió de la Visita Canònica, es fa ressaltar l'advertència que l'hospital està regit per una comunitat de monges dites allí «terciarias salesianas de Alcantarilla», que estan de forma irregular sense el permís oportú de l'arquebisbat de València. És de suposar que, sense formalitzar degudament la seua situació, estarien formant reduïda comunitat a Benissa d'acord amb la nota citada. La fundadora s'educà al col·legi de l'Oreto de València. Sense entrar en eixa orde va tindre una experiència mística després d'uns exercicis espirituals fets al convent de les Saleses Reals d'Oriola, on inspirada en la vida de Sant Francesc de Sales, i amb el consentiment del bisbe diocesà, va fundar a la ciutat d'Alcantarilla el seu institut. Les salesianes visqueren primitivament a Benissa a les dependències superiors de l'hospital municipal, assistien als malalts allí acollits i vivien de la caritat pública i les ajudes de la Conferència de Sant Vicent de Paül. Quan les monges de l'Oreto deixaren la direcció de l'asil, en l'any 1933, es feren càrrec d'aquella fundació. Seguiren al davant de l'asil fins a l'any 1984, on per manca de personal, i per reagrupar comunitats, deixaren Benissa per passar a engreixar la comunitat de Xàbia. Foren substituïdes per una comunitat de «Franciscanas Misioneras». Benissa ha donat a l'ordenació a diverses vocacions religioses. | |
{{Bibliografia|''Història de la Parròquia de Benissa''. J. J. Cardona. 2002.}} | {{Bibliografia|''Història de la Parròquia de Benissa''. J. J. Cardona. 2002.}} |
Revisió del 11:49, 11 juny 2018
Congregació religiosa, que amb el nom de Salesianas del Sagrado Corazón de Jesús, va ser fundada per Piedad de la Cruz Ortiz (Bocairent 1842-Alcantarilla 1916) en l'any 1890. La finalitat de la fundació consisteix a assistir a vells pobres, orfes i emigrants sense recursos. La casa mare s'establí a la localitat murciana d'Alcantarilla. La seua vinculació a Benissa tingué per origen la petició de l'ajuntament en l'any 1918 perquè una comunitat de religioses d'eixe institut es fera càrrec de l'assistència als acollits a l'hospital, atemorit l'ajuntament davant l'elevat nombre de malalts a causa de la grip, dita espanyola, i la xifra de morts que causava. No obstant eixa cita s'ha de retrocedir en el temps, en concret a l'any 1895, quan en ocasió de la Visita Canònica, es fa ressaltar l'advertència que l'hospital està regit per una comunitat de monges dites allí «terciarias salesianas de Alcantarilla», que estan de forma irregular sense el permís oportú de l'arquebisbat de València. És de suposar que, sense formalitzar degudament la seua situació, estarien formant reduïda comunitat a Benissa d'acord amb la nota citada. La fundadora s'educà al col·legi de l'Oreto de València. Sense entrar en eixa orde va tindre una experiència mística després d'uns exercicis espirituals fets al convent de les Saleses Reals d'Oriola, on inspirada en la vida de Sant Francesc de Sales, i amb el consentiment del bisbe diocesà, va fundar a la ciutat d'Alcantarilla el seu institut. Les salesianes visqueren primitivament a Benissa a les dependències superiors de l'hospital municipal, assistien als malalts allí acollits i vivien de la caritat pública i les ajudes de la Conferència de Sant Vicent de Paül. Quan les monges de l'Oreto deixaren la direcció de l'asil, en l'any 1933, es feren càrrec d'aquella fundació. Seguiren al davant de l'asil fins a l'any 1984, on per manca de personal, i per reagrupar comunitats, deixaren Benissa per passar a engreixar la comunitat de Xàbia. Foren substituïdes per una comunitat de «Franciscanas Misioneras». Benissa ha donat a l'ordenació a diverses vocacions religioses.
Bibliografia: Història de la Parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002.