Diferència entre revisions de la pàgina «Blavet (entomologia)»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{DISPLAYTITLE:blavet (entomologia)}}
 
{{DISPLAYTITLE:blavet (entomologia)}}
Plaga insectívora que es presenta als ceps de vi o de moscatell als mesos de maig i juny. El seu nom científic és ''Haltica lythi ''denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm. de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Realitzen la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arseniats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una borsa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la borsa.
+
Plaga insectívora que es presenta en els ceps de vi o de moscatell en els mesos de maig i juny. El seu nom científic és ''Haltica lythi'', denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Fan la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arsenats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una bossa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la bossa.
  
 
{{DEFAULTSORT:blavet (entomologia)}}
 
{{DEFAULTSORT:blavet (entomologia)}}
 
[[Category:Diccionari benisser]]
 
[[Category:Diccionari benisser]]

Revisió de 10:48, 8 des 2018

Plaga insectívora que es presenta en els ceps de vi o de moscatell en els mesos de maig i juny. El seu nom científic és Haltica lythi, denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Fan la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arsenats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una bossa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la bossa.