Fer arca

Baralla entre bàndols confrontats per diverses rivalitats que utilitzen el llançament de pedres com a eina de guerra. Restes d'aquesta bàrbara costum es vivien a Benissa encara als anys quaranta del segle XX, però reduïda a l'animositat que sentien els sectors infantils i adolescents de les poblacions de Benissa i Senija dins dels típics antagonistes de pobles veïns, dirimint la disputa al cantó de les Cabres i al camí de Senija. L'etimologia arca l'arreplega el Diccionari de Coromines (366/45, Vol. I) fent-la provenir de l'àrab marroquí hárka (milícia de moros) i a la vegada de háraka (expedició militar). L'espai geogràfic en què la paraula arca era utilitzada la situa en la zona de l'Alcoià i la Marina i l'extrau d'una lectura feta als llibres del folklorista Joaquim Martí Gadea, rector que fou de Senija. La proliferació en temps passats d'aquestes baralles va meréixer l'atenció de les autoritats municipals de Benissa que al títol primer de les antigues ordenances municipals les prohibien i feien responsables els pares de l'actuació dels fills que participaven en la lluita.