Cocentari

la partida de Cocentari

1386: «e lo dit aljub així com [...] de Cocentari» (Partició del terme del castell de Calp).
1764: «le son cargo 200 l. valor precio de 6 jornales de tierra sita en el término de Benisa partida de Cosentari» (ARV. Exp. amortització 2851).  

Coromines en el seu Onomasticon, vol. III, 397, dedica una ampla reflexió a aquest topònim, amb documentats raonaments que inclou dins l'article dedicat a Cocentaina, on indica que aquest devia ser un molló edetà que marcava els límits d'aquell poble.

Coordenades: II, 7-D

el tossal de Cocentari

Va unit a la partida anteriorment esmentada que és compartida amb el terme de Calp. Sobre ell hi havia restes arqueològiques ibèriques, documentades per Anna Ronda ("Carta Arqueològica de Benissa", 1990) que la barbàrie urbanitzadora d'aquell municipi segurament ha fet desaparéixer.

Coordenades: II, 7-D