El paratge del Maruà

En primer terme el Tossalet i vora el nucli urbà el Maruà.

1598. «terra in partita de Marua» (APB. Capbreu declaratiu de càrregues testamentàries. Declaració de Francesc Ortolà).
1892: «posesión titulada Maruá, propiedad de Dª Mariana Torres Orduña» (Amillarament de 1892).

Topònim situat al principi del vell "camí dels Morts" paral·lel a la carretera general i encarat al vell cementeri del pla de Bonet. Forma des d'allà fins al barranc del Podavall unes costeres magres amb dificultats per a treballar-les, però apreciades pels antics per la proximitat al poble. Coromines destaca l'adjectiu "marf" que en català arcaic significa "marcit, migrat, consumit" i prové del cèltic maruos 'mort' (Onomasticon, vol V, 196). Continua dient que al sud dels dominis lingüístics on l'àrab deixà més senyals, es retroba la "u" original i detalla un "Maruans" prop de Llíria i "Marguáns" a Ribagorça. Opinions que cal tenir en compte per la forma d'aquests bancalets tan prims i d'escàs aprofitament per a conreus.

Coordenades: I, 3-E