Paratella

Paratella amb les Albes i les Rotes. En primer terme el pla de les Vinyes.

la partida de Paratella

1249: «a Ramon de Fabricis B.P. Guillerts, fratribus XXI jovatas et singulas domos in Paratela, est/inter/ Morayra et Teulada» (Llibre del Repartiment, 18/8, signatura 2951).
1751: «sensal fora quitat per Francisco Feliu a mossén Francisco, en escriptura de Gaspar Cabrera en 13 de maig de 1751 y remesat en Paratella " (APB. Llibre de Ius Sepeliendi).

Tot i ser una partida molt coneguda i figurar en el Llibre del Repartiment, el tracte que mereix per als filòlegs acreditats és prou insignificant: ni tan sols té entrada pròpia. Només Sanchis Guarner (Revista Valenciana de Filologia, vol. 5, 24) el cita i opina que deu ser un mossarabisme (parete-ella) amb la t sense sonoritzar.

Coordenades: I, 4-G

el camí de Paratella

1598: «confrontatum cum itinere de Paratella» (APB. Capbreu declaratori de càrregues testamentàries. Declaració de Joan Cabrera).
Coordenades: I, 4-F

el camí de la font de Paratella

1893: «posesión titulada Paratella, lindante camino de la fuente, propiedad de Pedro Ribes Banyuls» (Amillarament de 1893).

Aquest camí, com l'anteriorment esmentat camí de Paratella, deu tractar-se del mateix. Aquest vial naix al pla de les Vinyes i discorre per diverses finques vorejant el barranc de Paratella.

Coordenades: I, 4-F

la font de Paratella

1797: «pedazos de un encañonado capaz de conducir a un gran pueblo las aguas de la fuente Paratella, que nace en el término de Benisa, una legua al nordeste de estas ruinas» (Observaciones sobre la historia natural del Reino de Valencia, Antoni Josep Cavanilles, vol. II, 232).

La font sempre ha estat considerada com una de les més cabaloses del terme i en temps antics es feren obres de consolidació i encanonat, a cinquanta metres del brollador, molt considerables per aquells moments, com es pot veure encara. L'abundància del seu cabal ha permés de sempre la instal·lació d'habitatges humans que s'han servit d'aquelles aigües per a conrear els horts que allí sovintegen. A la riba dreta del barranc on vessa el curs del cabal, en un talús, trobàrem en 1972 acompanyats del guarda del terme, Josep Castells Crespo, restes arqueològiques de ceràmica i enterraments humans. Ell mateix afirmava que, fent treballs profunds per a preparar el terreny per a plantar vinya i en temps del seu avi, s'havien descobert diverses tombes i abundància d'ossos que, per pietat religiosa del seu familiar foren novament inhumades. I a més, indicava correctament trossos de tub de ceràmica en diversos indrets del curs de les aigües de la font.

Coordenades: I, 4-F

el pi de Paratella

2002: Oral.

Pi centenari de proporcions enormes. S'aixecava al principi del camí de les Cornetes, a la partida de Paratella, i va ser arrancat després de la guerra de 1936. Un altre pi, de proporcions gegantines, també conegut per pi de Paratella es trobava al llindar de la partida i al tram de carretera que fita amb la vostera Blanca, dita també costera dels Torres.

Coordenades: I, 4-F