El Quisi

El pont del Quisi.

la partida del Quisi

1787: «una pieza de tierra partida del Cueixi que linda con tierras de Antonio Torres i el clero» (ARV. Expedient de amortització núm. 2851).
1792: «en el término de la villa de Benissa partida del Quisi» (AHNE. Executòria d'hidalguía de Josep Torres).

Encara que el topònim devia aplicar-se solament al gran accident hidrogràfic que forma el seu barranc, també és coneguda una considerable porció de terreny de conreu amb aquest nom. Etimològicament el trobem en el vol. III, 475-6, de l'Onomasticon de Coromines dins de l'entrada "Cubaisa" d'arrel àrab. Al final de l'article fa menció a el-kuízi, "lloc on creixen unes plantes malvàcies que serveixen d'aliment a les persones".

Coordenades: II, 9-A

el barranc del Quisi

Es pot dir que aquest gran barranc divideix longitudinalment el terme en dues parts a causa de la gran extensió de la conca, que forma un gran espai de vegetació. És el vessador de tots els barrancs que li són afluents, així com de les aigües urbanes de Benissa i de Senija purificades en una moderna obra d'enginyeria. Entra finalment al terme de Calp on acaba a la mar per l'Algoleja.

Coordenades: II, 9-A, 8-B, 8-C

el molí del Quisi

1744: «acostumbran pagar y pagaban, comprendiendo en este arrendamiento el molino harinero que su Exc. tiene en este termino partida del Caysi» (Document d'arrendament dels drets dominicals fet pel marquès d'Ariza. Protocol notarial de Juan Pérez Clemente).
1859: «Subsidio Industrial y Consumo del Ayuntamiento de Benissa. A Bautista Mestre de Jalón por 48 reales» (AHMB. Llibres de Consum).

Aquesta obra industrial és tractada per diversos autors en diferents articles temàtics i apareguts en les revistes de festes de Benissa. Aquest molí va treballar fins a l'any 1930, ja que no va poder aguantar la competència dels nous molins fariners de Benissa.

Coordenades: II, 8-B

el pont del Quisi

1911: «igualmente se encuentran en esta sección los viaductos de [...]   y de Santa Ana (o Quisi) [...] pues hacia poco tiempo que se habían aprobado sus proyectos» (El trenet de La Marina, Vicent Ferrer Hermenegildo, 38).

Es tracta del pont del ferrocarril conegut amb el nom de trenet de la Marina, que fou projectat per l'enginyer José Carbonell. Va salvar el barranc i passa per ser el pont de major longitud del traçat de la via.

Coordenades: II, 9-A