Santa Anna

L'ermita de Santa Anna.

la partida de Santa Anna

1848: «cuerpo de bienes gananciales partida Santana» (Fillola del testament de Maria Vives a Guillem Cabrera. Arxiu familiar J. J. Cardona).
1898: «posesión titulada Santa Ana, lidante José Crespo y viuda de José Crespo» (Amillarament de Benissa).

La partida pren el nom per l'erecció en 1613 de l'ermitori dedicat a la santa. És lloc de romiatge el dia de la seua onomàstica.

Coordenades: I, 3-F

el barranc de Santa Anna

1768: «que fita amb Barranc de Santa Anna» (APB. Llibre de Ius Sepeliendi).

Aquest és una continuació del barranc del Podavall. Quan arriba al Quisi després d'unir-se amb el de Paratella i altres ja pren el nom general de barranc del Quisi.

l'ermita de Santa Anna

1692: «morí Jaume Crespo, ermità de Santa Ana de edat de 66 anys intestat i pobre» (APB. Quinque Libri).

Correspon a l'ermitatge que s'aixeca al final del roquissar que hi condueix i al costat de la font del seu nom. Fou erigida en 1613 a expenses del marqués d'Ariza, senyor territorial de Benissa, amb la pretensió de ser allotjament per a una comunitat religiosa, qüestió que no es portà a terme pels perills que oferia el seu allunyament del poble en temps encara propicis als atacs dels pirates barbarescs.

Coordenades: I, 3-F

el llavador i la font de Santa Anna

1902: «Arreglo del lavadero de Santa Ana» (AHMB. Llibre d'Actes 21/9, pàg. 8).

Conjunt d'abeurador, dipòsit de la font i llavador que es construí a la darreria del segle XIX per a servei de les bugaderes del poble.

Coordenades: I, 3-F

la Sénia de Pere Santa Anna

2002: Oral.

Enginy per a traure aigua situat a la vora del barranc de Santa Anna. És el primer que es troba en el seu curs.

Coordenades: I, 2-F