Diferència entre revisions de la pàgina «La Pedrera»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:la Pedrera}} thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_pedrereta.jpg}} {{Petit|2002: Oral.}} Per la Pedrera es conei...».)
 
 
Línia 3: Línia 3:
 
{{Petit|2002: Oral.}}  
 
{{Petit|2002: Oral.}}  
  
Per la Pedrera es coneix en tostemps el topònim, però amb escassa cita documental. És situat en el roquissar que en l'actualitat està totalment urbanitzat i forma un modern polígon industrial iniciat a principi dels anys vuitanta del passat segle XX a la partida de Canor i tocant la carretera general de València a Alacant. Allí era fàcil extraure la pedra que servia per a tota mena de construccions, i entre elles el temple parroquial, al qual se li va assignar un tros que era conegut amb el nom de   "la pedrera de l'església". En la costa marítima de Benissa n'existeix una altra, però de pedra tosca, abans d'arribar a les Bassetes.  
+
Per la Pedrera es coneix en tostemps el topònim, però amb escassa cita documental. És situat en el roquissar que en l'actualitat està totalment urbanitzat i forma un modern polígon industrial iniciat a principi dels anys vuitanta del passat segle XX a la partida de [[Canor]] i tocant la carretera general de València a Alacant. Allí era fàcil extraure la pedra que servia per a tota mena de construccions, i entre elles el temple parroquial, al qual se li va assignar un tros que era conegut amb el nom de   "la pedrera de l'església". En la costa marítima de Benissa n'existeix una altra, però de pedra tosca, abans d'arribar a les Bassetes.  
  
 
{{COORDENADES|I,4-C (la corresponent a Canor)}}  
 
{{COORDENADES|I,4-C (la corresponent a Canor)}}  

Revisió de 01:31, 31 maig 2018

La Perereta amb part del pla dels Molins i pla de Feliu. Al fons Oltà i a l’esquerra el tossal de Cocentari.

2002: Oral.

Per la Pedrera es coneix en tostemps el topònim, però amb escassa cita documental. És situat en el roquissar que en l'actualitat està totalment urbanitzat i forma un modern polígon industrial iniciat a principi dels anys vuitanta del passat segle XX a la partida de Canor i tocant la carretera general de València a Alacant. Allí era fàcil extraure la pedra que servia per a tota mena de construccions, i entre elles el temple parroquial, al qual se li va assignar un tros que era conegut amb el nom de   "la pedrera de l'església". En la costa marítima de Benissa n'existeix una altra, però de pedra tosca, abans d'arribar a les Bassetes.

Coordenades: I,4-C (la corresponent a Canor) Coordenades: II,11-E (la corresponent a la Fustera)