la partida i la muntanya d'Oltà

De Biblioteca Joan Josep Cardona
La revisió el 19:57, 31 maig 2018 per Jortola (discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a: navegació, cerca
Oltà vista des de Benissa. Entre Benissa i la Pedrissa de Bèrnia el tossal del Catutx. A l'esquerra el tossal de Cocentari.

1386: «així com devalla tro al front de la penya d'Olta» (Separació del terme del Castell de Calp).
1768: «con los herederos de Jaime Cabrera y con el Monte de Olta» (AHNE. Testament de Belanda Feliu. Expedient d'hidalguía de Josep Ivars).
1898: «posesión titulada Oltá, propiedad de Jaume Ausina Crespo» (Amillarament de Benissa).

Aquest penyal es comparteix amb el terme de Calp. A Benissa li correspon la pràctica totalitat de la part que dóna a ponent. La travessa per la part de baix el corredor de l'autopista del Mediterrani. En l'entrada "Aitana" del vol. II de l'Onomasticon de Coromines, l'insigne lingüista li dedica tot un seguit de suposicions.

l'assagador d'Oltà

2002: Oral.

Camí de ramaderia que naix al peu del Dit d'Oltà i condueix fins al pont de Ferrandet.

el dit d'Oltà

1952: Cadastre de Benissa.

Accident orogràfic de característiques molt peculiars en forma de dit polze que s'aixeca davant les primeres parets de la muntanya d'Oltà. La cartografia li assigna una altitud de 428 metres sobre el nivell del mar.