molí
Edifici industrial dedicat, essencialment, a la molta de cereals per a fabricar farina. Els primers establiments coneguts a Benissa utilitzaven com energia el curs de les aigües, com era el cas del molí del Quisi que aprofitava les del barranc i el del seu afluent de Paratella. L'edifici té tota l'aparença de ser bastit en època medieval amb la tècnica de voltes que formen tres estances superposades. L'aigua era conduïda a la bassa mitjançant un complex sistema d'assut, canonades i mines. El molí entrava en els drets senyorials del marqués d'Ariza que periòdicament l'inclou en la relació dels arrendaments. El pertanyent a l'any 1744 especifica que a més de l'edifici entra la resta d'utensilis que es fan servir en eixa indústria. Per compra, o per amortització dels drets, en l'any 1859 pertanyia a la família dels Feliu que el tenen arrendat a Baptista Mestre, moliner de Xaló. Posteriorment fou venut per Celestino Masbou Feliu a Jaume Ivars Torres que finalment el ven en l'any 1947 a Joaquim Cabrera. El molí va estar actiu fins a 1930, moment en què va ser desmantellat venent-se les moles a Miquel Ivars Ferrer, moliner de Benissa. A poca distància del molí principal, i aigües avall, existien vestigis d'un parell de represes molt rudimentàries que podrien ser subsidiàries d'aquest o les primitives moles que donaren origen al gran molí posterior.
Molins de vent
En el segle XVIII diverses lleis emanades del Consell de Castella donaven potestat als ajuntaments per aprofitar en benefici general els béns comuns com les muntanyes, terres balderes i alguns drets senyorials. La situació fou aprofitada per l'Ajuntament de Benissa que en l'any 1779 pretén construir un molí de vent a la partida de Bellita en terres pròximes a les de Joan Andrés Feliu. Eixa pretensió, com la que manifesta Teresa Cabrera, origina processos judicials perquè afectava terres particulars. L'Ajuntament obté sentència favorable, en contra dels fills de Teresa Cabrera la qual cosa permet instal·lar a la partida de la Costa el primer molí públic, al que seguirà un altre en l'any 1787. Els dos molins, aixecats en terrenys de Ventura Crespo, muller de Guillem Cabrera, es veuran acompanyats poc temps després per altres cinc torres que edifiquen els Cabrera. Altres quatre molins, ubicats a la partida del Collao, més un altre a Fantaixat apareixeran anys després completant el vell sistema que emprava la força dels vents per a moure les moles. La construcció de la carretera general obligà en 1880 a l'enderroc de tres molins, dos segurament ja venuts per l'Ajuntament i un tercer propietat de mossén Francisco Cabrera. L'activitat d'aquests molins va decaure progressivament davant les transformacions dutes a terme pels Cabrera, que juntament amb Joaquim Abargues Domènec funden en l'any 1880 la societat Abargues y Cabrera, S.L., dedicada a explotar una fàbrica de farines que utilitzava com energia el gas originat en la combustió de corfa d'ametla. La potència industrial del nou enginy permeté abaratir els costos i eixamplar el camp d'acció com la producció de llum elèctrica i la fundació d'un banc. La fallida de la fàbrica dóna pas que altres industrials, com Joan Ivars Cabrera, Antoni Ballester Cabrera o Miquel Ivars Ferrer s'establiren amb una o dues moles mogudes per energia elèctrica. En 1943 el moliner de La Nucia Pedro Llorens Cano va adquirir el molí de Miquel Ivars, únic que funcionava, el que va transformar en 1950 en una moderna fàbrica que va tindre activitat fins a 1978.
Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona. El barranc del Quisi i el dret consuetudinari aplicat al seu aprofitament. J. J. Cardona. (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1989). Aigua, tecnologia i arquitectura: El molí del Quisi. Antoni Banyuls. (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1993). Comentario historico sobre piedras y molinos de viento antiguos. Joan Giner. (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1973
