els Gornals
1776: «morí Juan Ivars de Melchor [...] que el poseedor de la casa que habita en esta villa y las tierras de [...] y Gornals.» (APB. Llibre de difunts 28/8).
1776: La cita anterior també és recollida en la clàusula testamentària feta per l'esmentat Joan Ivars, davant del notari Josep Martínez Colomer en data del 13 de maig. (Arxiu Curia Provincial dels Pares Franciscans).
A Coromines li representa un desafiament aquest topònim de "Gornal" (vol. IV, 368-369). Per a major confusió nostra, no el podem situar cartogràficament perquè els diversos informadors que tractàrem van tenir opinions dissemblants. Per eixa raó ens pareix més prudent fiar-nos del Llibre de l'Amillarament de Benissa que en 1898 diu que es tracta de terres que pertanyen a Baptista Arlandis, on el seu fill Pasqual Arlandis Buigues, instal·là un polvorí per a ús del seu comerç, edifici que es trobava a la partida de Canor molt pròxim a l'actual polígon industrial. Amb el a malnom de Gornals es conegueren tres germans naturals de Senija, treballadors extraordinaris, que feren la monumental obra dels bancals de pedra seca del tossal del Moro. No tenen res a veure amb el topònim ja tractat de Cornals.
