Bonaire
1787: «una pieza de tierra en partida de Bonaire» (Document particular de partició de béns de l'herència d'Úrsula Crespo. Arxiu de mossén Joaquim Crespo).
1890: «Venta de Juan Ivars Ivars de Pedro a cuenta del valor del campo de Bonayre» (Pagaré de Juan Benavent Feliu contra Joan Ivars Porcellanes. Arxiu particular de J. J. Cardona).
1898: «posesión titulada Bonaire propiedad de Francisco Andrés Feliu» (Amillarament de Benissa).
L'entrada "Bo(n), Bona" de l'Onomasticon, vol. III, 63-64, dóna una àmplia referència etimològica del topònim. Coromines ignora si és nova o antiga la denominació d'aquest paratge ubicat entre les carreteres de l'estació del tren i la general. En tot cas, no cal fer massa especulacions del seu origen pel flagell constant que té aquest indret amb els vents del nord.
Coordenades: I, 3-D
assagador de Bonaire
Comença al pla de Carrals, travessa la partida i s'uneix per Canoret al de Berdica que baixa de Canor.
Coordenades: I, 4-D
