la Fustera
1673: «quant hi ha novetats envia Teulada dos o quatre homens de la guarda al Tozal de la Fustera que està entre la Torre de Morayra y el Ifach. Benisa te obligació de enviar a la Torre de la Galera dos soldats.» (Ordinacions tocants a la custodia y guarda de la costa marítima del Regne de València manades fer per Vespasiano Manrique Gonzaga, capità general en la Ciutat i Regne de València (1669-1675), citat per Jordi Colomina en "Toponímia costanera valenciana de 1673".
Contingut
la cala de la Fustera
1797: «hállase al principio la Cala Fustera, y luego otra mas capaz» (Geograíia del reino de Valencia, Antoni J.Cavanilles, Vol. II, 221).
Coordenades: II, 12-D
la carretera de la Fustera
1926: «sobre la carretera de la Fustera en construcció» (AHMB. Llibre Actes. 5/12).
la cova de la Fustera
1991: «Més al sud, hi és la Cova de la Fustera, espècie de cavitat de naturalesa calcària.» (El litoral benissenc. Baptista Banyuls. Benissa, 1991).
Cova que trobem a un costat de la platja de la Fustera, de poca profunditat i situada sobre el sec.
Coordenades: II, 11-E
la mar de la Fustera
1868: «segun oficio que en esta fecha pasó al Sr.Cura en que Francisco Ortolá Crespo murió ahogado en el mar situado en la partida de La Fustera» (APB. Llibre de Difunts).
la partida de la Fustera
1845: «dos pedacitos de tierra el uno situado en la partida de Fustera» (Protocol notarial de Miquel Martínez notari d'Altea. Escrip. de venda de Joaquim Cabrera a Macià Andrés).
Per extensió, es denomina amb aquest topònim pràcticament a tota la costa marítima de Benissa. El seu estudi etimològic queda documentat en l'entrada "Fusta" del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Coromines, vol. IV, que entre altres entrades denomina "fusta" una embarcació d'importància mitjana.
Coordenades: II, 11-E, 12-D i 13-C
