Quaresma

Temps litúrgic que comença el Dimecres de Cendra i finalitza amb la Vetla de Pasqua, amb una durada total de quaranta dies. És un període de preparació penitencial i d'espera a la gran festa de la Pasqua de Resurrecció. En temps antic, i en aquest període, els cristians estaven sotmesos a la prohibició de menjar carn i observar el dejuni els divendres. En 1949, i posteriorment el concili Vaticà II, suavitzaren aquestes mesures. Tradicionalment, en la Benissa antiga, començava amb el denominat Tríduum de Carnaval, funció religiosa de culte a l'interior de l'església realitzada a primera hora de la nit des del Darrer Dilluns fins al Dimecres de Cendra i consistent en la predicació d'un sermó sobre el sentit penitencial, exposició de la creu i cerimonial complementari. En les concòrdies firmades entre els jurats de Benissa i el convent de franciscans quedava expressada, entre altres obligacions dels pares predicadors, a reservar tres sermons que específicament s'havien de realitzar en eixos tres dies. L'esmentat document, signat en l'any 1611, comenta el següent: «lo dit convent haga de tenir y tinga un Predicador pera la Quaresma qual convinga, y en cas que lo Predicador no fos tal, que los justicia i jurats de dita vila pugen ferne portar altre que siga més convenient, acomodantse en aso al gust del poble.» Alguns devocionaris, com La vida devota de Sant Francesc de Sales, manifesten clarament el sentit de l'esmentat Tríduum: «al mismo tiempo que tu estabas en los bailes, muchas ánimas se quemaban en el fuego del infierno por pecados cometidos en semejantes fiestas... muchos religiosos y gente de devoción estaban en la misma hora delante de Dios cantando sus alabanzas». La tradició antiga establia el costum de ser predicats els sermons en els oficis vespertins de cada divendres de Quaresma acompanyat posteriorment de l'exercici del calvari. Era el mateix Ajuntament l'encarregat de pagar-lo corresponent al rector buscar-lo entre els pares predicadors del convent de Benissa.

La Corona, consistent en el rés del rosari pel carrer. Partia cada diumenge a les tres de la vesprada des del convent i seguia per bona part del poble amb una parada davant la casa de Joan Vives o l'església on es cantava la salve a la Verge, finalitzant a la plaça del convent amb l'exercici del calvari.

La Butlla, dita també de la Santa Croada, era un privilegi atorgat per l'església al regne d'Espanya, pel qual donant una almoina, es venia aquest document als fidels quedant autoritzats a poder menjar carn durant la Quaresma, a excepció dels dies senyalats. La venda de les butlles era en temps antic concessió administrada pels eclesiàstics. En l'any 1823 el rector Mariano Borja es defensava dels seus enemics polítics argumentant que quan la Guerra del Francés, i amb la possibilitat que els francesos confiscaren l'import recaptat, es va veure obligat a lliurar a l'alcalde de Benissa l'import de les butlles cobrades perquè aquest distribuïra el cabal en almoines als feligresos més pobres.

La baixada i pujada de la Verge dels Dolors és el punt quasi final de la Quaresma. La baixada es fa el divendres abans del Diumenge de Passió, i la verge queda dipositada a l'església parroquial, se li celebra la novena i es torna a pujar el següent divendres. Era costum que en la pujada en processó es cremaren tres fogueres de sarments al carrer Ample de Sant Josep i a la Costereta del Convent amb el simbolisme recordatori dels temps en què no es disposava d'il·luminació pública i s'havia de guiar als penitents per celebrar-se la processó a hores nocturnes.

Complir Parròquia era una pietosa obligació realitzada pels fidels que venia a coincidir en el temps quaresmal, i seguida en especial pels benissers que vivien al camp. Consistia a confessar, assistir a missa, donar almoina i combregar, sent un acte que es considerava com de reafirmació de la seua fe.

Velacions: l'església no autoritzava en la Quaresma a fer la cerimònia de posar el vel als muscles dels esposos en la missa on contreien matrimoni, pel qual motiu es feia fora d'aquest temps litúrgic. A tall seguit de la Setmana de Passió correspon el temps denominat de Setmana Santa.

Locucions

• Ser més llarg que la Quaresma: expressió que una cosa es prolonga massa.
• Ja vindrà la Quaresma: Dir que no sempre s'està en temps d'abundància.

Bibliografia: L'any fester de Benissa. (inèdit). J. J. Cardona.