blavet (etnografia)

Nom que antigament es donava a les terres de conreu de l'arròs de la Ribera del Xúquer als camperols de Benissa i la Marina que anaven a fer les temporades de plantar o segar arròs. L'esmentada denominació era per la brusa de fil de cotó tenyida de blau que formava part de la seua indumentària. A l'efecte d'eixe costum el folklorista de Callosa Adolf Salvà dóna compte en el seu llibre De la marina i muntanya del següent epigrama: «els blavets de la Marina/ quan van a segar arròs/ només mengen que tonyina/ pa, tomaques i alficòs».