la Solana
Contingut
partida de la Solana
1806: «Pedro Cebolla, Administrador General del Excm. Sr. Almirante Marqués de Ariza [...] concede licencia a Pedro Crespo de Josef para vender [...] cinco jornales de tierra Partida de la Solana» (Protocol notarial del notari de Benissa Pasqual Malonda).
La muntanya té poques terres que permeten ser conreades, i les que existeixen s'han fet amb abancalaments molt costosos. Tot i això, és coneguda com a partida de la Solana una part de terreny que forma una llengua frotissa amb Benimallunt i els primers tombants de la muntanya. En un document que aporta Jaume Pastor (Les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea, pàg. 301) fa una cita corresponent a l'any 1745 de la compra per part de Miquel Crespo a mossén Antoni Planes de 6 jornals de terra inculta a la Solana de Benimallunt.
Coordenades: III, 16-F, 17-E i 18-C
la muntanya de la Solana
1768: «camino en medio y con la montaña deLa Solana» (AHNE. Testament de Belanda Feliu. Protocol notarial de Josep Martínez Colomer).
1797: «y sigue con los nombres Bérnia y Serrella, precedidos de la Solana de Benisa" (Observaciones sobre la Historia Natural del Reino de Valencia, Antoni J. Cavanilles)
La Solana és la muntanya situada al ponent del nucli urbà de Benissa. Presenta una superfície molt aspra i amb poca vegetació. En temps no massa antics, l'Ajuntament de Benissa subhastava anualment els seus productes (palma, espart i pasturatges). Eixa sobreexplotació i els successius incendis a què ha estat sotmesa en la seua història li donen una aparença desèrtica, si no inhòspita. Té una altitud de 724 metres sobre el nivell del mar al punt geodèsic denominat el Cau. La pràctica totalitat de la seua extensió correspon al terme de Benissa i la part de l'obaga a Llíber, i el cim en tota la seua extensió serveix de fita. En aquella part pren altres noms com el Cau i Marnes.
Coordenades: III, 18-C, 19-D, 20-C, 21-F
el pou de la Solana
1955: «la solicitud del hidrólogo Sr.Cayrola para hacer un pozo en La Solana» (AHMB. Llibre d'Actes sessió del 22/8).
És ubicat a pocs metres del camí que condueix al camp del tir de colom. És una construcció feta barrinant la gran massa de pedra i amb una profunditat superior als vint metres, amb la idea que allí hi havia un riu soterrani. Després del fracàs econòmic de la mampresa i l'absència de cabal, es van abandonar els treballs. Actualment l'accés es troba protegit per a evitar accidents.
Coordenades: III, 18-D
el castellet de la Solana
2002: Oral.
En cartografia apareix aquest topònim com a tossal del Cau, però sempre ha estat conegut com el Castellet de la Solana és el més alt de la muntanya i allí figura el vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic i Cadastral.
Coordenades: III, 17-E
