assagador

Camí pel qual transiten els ramats per a anar als llocs de pastura. L'Alcover Moll proposa a més el significat de via per on es traginen les collites. La tradició benissera contempla eixos camins com la via natural del pas dels ramats. Els contractes que realitzava l'Ajuntament de Benissa en el segle XVIII per a arrendar les pastures del Bovalar feia constar els camins assagadors. L'adjudicació efectuada en l'any 1743 descriu els límits prenent com a partida l'assagador del Pou de Berdica. Alguns d'ells ja eren coneguts en èpoques més antigues com el de Canor, que en l'any 1598 apareix en un capbreu de la parròquia on es defineix com lo asagador de la vila, i contemplant-se el de Berdica com una fita de terreny en l'Amillarament de 1893. Gran part dels antics assagadors, i pel transcurs dels anys, foren eixamplats i integrats en la xarxa de camins locals. Alguns altres foren presos per les finques veïnes situació que creava conflictes a l'hora de transitar ramats del poble o forasters, especialment dels pastors transhumants de Castella que adquirien drets de pastura al terme de Benissa. En l'any 1965 pel Ministeri d'Agricultura es va redactar el projecte de classificació de les vies pecuàries quedant establides les següents: la de Berdica, la de Fanàdics, Camí de Teulada, Camí de Xaló, Camí del Molí del Quisi, Camí de Benimarraig i Camí de València. Totes eixes vies estan perfectament identificades als plànols del cadastre.