Francesc Capó Cabrera
(Benissa 1882 - Turón, Granada, 1945). Músic. Els primers coneixements de música els degué obtenir a Benissa, abandonant molt jove el seu poble per buscar la progressió artística a Barcelona, on fou deixeble del mestre Granados amb el qual acabaria els seus estudis de pianista. A divuit anys comença la seua carrera com a prometedor concertista efectuant algunes gires per tot l'estat espanyol, i ciutats del nord d'Àfrica en actuacions gestionades pel Capità Cabrera, al que l'unia una gran amistat. Fixà domicili a Granada, ciutat on es va casar amb Dolores Roda Roda. Des d'allí prosseguirà la seua carrera de virtuós alternant amb la composició sent d'eixe moment una sèrie de peces per a piano de les que cal destacar Brisas de la Alhambra, Alborada i Zambra gitana. Decidí establir la residència a Madrid aproximadament sobre 1920 a la recerca de l'èxit com a compositor de sarsueles, gènere musical al qual contribuí tant com a autor com a director d'orquestra. Allí presenta la sarsuela La leyenda de las Rosas al teatre Novedades el 25 de febrer de 1925, després d'haver-la estrenat a Sevilla en febrer de 1924. La decadència del gènere i la forta competència no el féu prosperar veient-se obligat per sobreviure a integrar-se en grups inestables de música de cambra com a pianista i director de conjunt. Dedicant-se també a la docència obtingué en eixe camp una sòlida reputació augmentada pel crèdit d'haver estat deixeble de Granados, passant pel seu estudi alumnes de prestigi com Jesús Corvino, violinista de gran nomenada, així com al després professor de piano Luis Madrid i els cantants més reconeguts de l'època. La vida del mestre Capó a Madrid s'ha d'inscriure dins dels límits d'un músic de bona formació i exigent a qui la inestabilitat econòmica, pròpia dels artistes, obligà a baixar les seues aspiracions de triomfar. La guerra civil de 1936 el va sorprendre a Madrid precisament quan havia trobat una plaça d'organista en una important parròquia. En els combats de la zona coneguda per Ciudad Universitaria, on ell tenia el seu domicili i l'estudi, fou destrossant per complet, perdent-se la sarsuela en preparació Sólo Dios es grande. Molt afectat per aquelles pèrdues abandonà Madrid tornant a València i finalment a la seua casa de Turón a Granada, d'on era la seua muller, on moriria sense deixar descendència. Passà moltes temporades a Benissa a la seua casa del carrer Sant Antoni on el precedí sempre la seua fama sent convidat a realitzar concerts, com els benèfics per contribuir a les obres del temple parroquial, o a donar classes magistrals al Seminari Menor Franciscà. En l'any 1907 posà música al poema de fra Atanasio Jordà, creant el conegut Himne de desgravi a la Puríssima Xiqueta així com l'Himne a la Puríssima Xiqueta amb lletra de Pasqual Bolta i El cant del riberer amb lletra de fra Lluís Angel. Entre les obres més conegudes, i registrades a la Societat d'Autors estan les sarsueles El mastín de la Pedrosa, i Costa Brava amb lletra d'Álvaro d'Orriols, Bandera legionaria amb lletra de Pasqual Marquina i Fernández Palomero i La Bolera, amb lletra de José Power Zabala. Va compondre música religiosa com un Trisagio Mariano, una missa i altres peces menors.
