Guerres Carlistes

Dites així les guerres civils sofrides a Espanya entre 1833 i 1876 pels problemes sorgits del plet dinàstic entre els partidaris de les dues branques borbòniques arran de la mort del rei Ferran VII en l'any 1833. La guerra no va afectar de forma concreta al territori benisser, però si les conseqüències del bandolerisme nascut arran del clima de desassossec general, amb crims contra civils i els agents de l'autoritat. També fou important el moviment polític generat per la guerra entre partidaris d'una facció política o l'altra. Josep Feliu Rodríguez de la Encina es distingí com a cap d'una força de carlistes que es fa introduir per la comarca intentant entrar a Alcoi. Cap al final de les guerres, en l'any 1875, es va donar la veu d'alerta des de govern civil a l'ajuntament de Benissa que es previnguera la força convenient («procuraran asimismo los Ayuntamientos por si llegara el caso a tener alistado el mayor número de vecinos posible para la organización de los somatenes»). Altres mesures de prevenció foren les normes dictades pel governador militar en ordre a vigilar a persones afectes a la facció carlista, i a l'efecte es posava en comunicació de l'ajuntament de Benissa en maig de 1875 que a València s'havia detingut al veí de Benissa Josep Banyuls Martínez sospitós d'espionatge. El fi de la guerra es sabia a Benissa per un telegrama emés per l'alcalde de Xàbia rebent-se pocs dies després la notificació del governador civil perquè es feren festeigs populars i accions de gràcies a l'església per l'acabament de la guerra.

Bibliografia: Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002. Calpe, tierra y almas/3. J. L. Luri. 2003