Creu de Caravaca

Creu que es venera a la ciutat murciana de Caravaca i que gaudeix de molta devoció arreu del món. Sustenta la seua llegenda que en l'any 1231 estava presoner en aquella ciutat el canonge de Conca Ginés Pérez Chirino, el qual havia fet proselitisme cristià davant del rei moro de Múrcia Abuceit Zeit. Aquest en el seu desig de participar d'una missa oficiada pel canonge féu portar des de terres cristianes els ornaments de celebració oblidant-se de la creu. Aquesta manca no fou apreciada pel celebrant qui s'adonà de la falta en acabar l'oració de l'Introito i es veié forçat a suspendre-la. En eixe instant aparegueren dos àngels portant una creu pontifical que posseïa dos braços i que ubicada a l'altar permeté continuar la missa. El prodigi suscità una forta devoció popular ultrapassant els llindars de la racionalitat fent de la creu un objecte quasi màgic amb poders sobrenaturals. En la Benissa antiga era costum guardar a casa una rèplica construïda en bronze partida de dalt a baix pel perfil i subjectes les dues meitats per una clavilla. Quan una dona es posava de part la creu ubicada a la seua cambra havia d'obrir-se per ella sola a mesura que avançava el part, sent això un senyal venturós. Tanmateix la seua obertura anunciava pluges, i en temps de tempestes, i previ el rés del trisagi, es tancava a mesura que passava el temporal. La creu s'havia d'«alimentar» el diumenge de rams remullant-la amb l'aigua beneïda de les piques de l'entrada de l'església.