enllumenat públic

Instal·lació de llums a places i carrers emprades en hores nocturnes en servei administrat per l'ajuntament. Aquest servei es prestava antigament de forma molt precària reduint-se tan sols a les petites llànties d'oli que penjaven davant dels nínxols o capelletes dedicades a una imatge religiosa i que estaven ubicades a alguns carrers de Benissa (Sant Antoni, L'Àngel, La Puríssima, Sant Cristòfol, Santa Anna, Santa Bàrbara...) i que s'encenien mercés a la bona voluntat dels veïns que sufragaven l'oli. En l'any 1885, sota l'alcaldia de Joaquim Abargues, es procedirà a dotar als carrers de Benissa de 48 fanals de petroli servei concedit en arrendament. Entre les clàusules del contracte s'especificaven les hores en què havien de romandre encesos els fanals. Tanmateix es tenia en compte els períodes de pleniluni o si aquest es veia dificultat per nuvolades intenses. En l'any 1898 els vells fanals quedaran substituïts per bombetes elèctriques de l'energia que subministrava la turbina de la fàbrica d'Abargues i Cabrera. El servei queda millorat en l'any 1902 en poder-se eixamplar a domicilis particulars. La creixent demanda particular i pública va obligar a buscar nous subministradors com l'Electricista Alcoyana, que va estar en actiu fins a la seua absorció per Hidroeléctrica Española. Les primeres instal·lacions elèctriques utilitzaren els vells suports de ferro del sistema de petroli ubicats estratègicament als carrers i subjectes directament a les parets per passar després a fils estesos a determinada altura i al mig dels carrers on es posava la bombeta protegida superiorment per un plat de llautó. En l'any 1968 es milloren els punts de llum de l'avinguda del País Valencià instal·lant plafons halògens. En l'any 1974 el barri històric fou objecte d'una millora estètica amb fanals d'estil antic abastant progressivament la mesura a la resta del nucli urbà amb els criteris de modernitat d'acord amb els espais de nova urbanització.