estisorar

Feina relacionada amb el conreu del raïm de moscatell consistent en llevar amb unes tisores els grans deteriorats. Per extensió es denomina així a tot el conjunt d'operacions de manipulació i comercialització del producte fins a aplegar al mercat. No es té constància exacta del moment en què el raïm destinat a elaborar pansa és utilitzat per a consum en fresc i com a postres. En l'any 1933 existeix la primera guia sanitària d'embarcament, per la qual el comerciant d'Alzira Ramon Flor Ortells, demana a l'Ajuntament de Benissa autorització per enviar 4000 quilos de raïm procedent de la partida de Paratella a la consigna de l'assentador P. Fontana, de París. Pot considerar-se que els darrers anys de la dècada dels anys vint del segle XX marquen l'inici del comerç del raïm el qual utilitzarà el transport ferroviari (Trenet de la Marina) per situar-ho a les places d'Alacant i de València. La postguerra del conflicte de 1936, amb la necessitat d'assortir els mercats amb una fruita barata, són la justificació de l'auge que va tindre aquest comerç. La comercialització del raïm es convertí en l'autèntic motor econòmic de Benissa en un període que podríem establir a partir de 1940 i que arriba fins a la meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX. Inicialment les operacions es feien adquirint el raïm al pes, fins que s'establí el mètode d'alfarrassar a l'engròs. Al voltant del mes de juliol els corredors visitaven les finques productores calculant i aparaulant la collita, començant les operacions de manipulació a darrers d'agost finalitzant-les a la meitat d'octubre. El treball incloïa les especialitats de talladors, traginers (amb matxo o xiquets portador d'una panera sobre el cap), les dones netejadores i finalment els envasadors, denominats «embarriladors» perquè abans de transportar al mercat el raïm amb corbos de vímet es feia amb barrils de fusta de faig. Les quadrilles de treballadores (estisoradores) efectuaven el seu treball assegudes en dues fileres a l'ombra d'un tenderol situat a poca distància de la finca extractora. Les condicions de treball milloraren a la meitat dels anys cinquanta quan els comerciants començaren a llogar magatzems ubicats dins del poble transportant allí el raïm amb els seus camions particulars. La participació de colles professionals de transport, amb moderns i capaços vehicles, posaven el raïm al mercat puntualment a l'hora d'apertura de les llotges. La major part dels comerciants de raïm provenien de la zona de la Ribera i de la Safor que, una vegada enllestida la temporada dels cítrics i fruita de primavera es desplaçaven a la Marina a fer la corresponent del raïm. El cultiu del moscatell modificà gran part de la tradició agrícola de Benissa que reconvertí quasi a un monocultiu la major part de les explotacions agràries destinades a altres produccions. Eixa transformació canvià la cultura tradicional del llaurador adaptant-lo a les tendències del moment de forma que s'adoptaren noves varietats de planta, es conrearen els camps de diferent forma i es feren innovacions en els tractaments. Les preferències del consumidor, amb l'aparició de varietats difícils d'adaptar al terreny de Benissa, subjecte a més a una orografia molt complicada de treballar on abunden gran nombre de finques de poca capacitat, els baixos preus i l'escassa mecanització del camp van ser factors que acabaren amb aquesta modalitat agrària, que actualment prossegueix a una escala molt reduïda on el mateix llaurador és alhora el comerciant que posa el producte en el mercat.

Bibliografia: El conreu del raïm de moscatell a Benissa. J. J. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1995. Narracions alacantines de muntanya i voramar. Jordi Valor. 1959.