femta

Excrement dels animals. En general els camperols donaven aquest nom als que procedien dels animals de tir o càrrega. Apreciat com un bon adob per a fertilitzar els camps de conreu existí una petita indústria domèstica practicada per persones humils, i auxiliats per xiquets, que recollien dels camins i carrers les deposicions fetes pels animals. Era molta la competència existent entre els xiquets, habituals encarregats de l'arreplega, i que en la feina provocaven alguns danys als camins de terra. El mateix ajuntament va dictar normes que s'arrepleguen en l'articulat de les antigues Ordenances Municipals de Benissa per les quals es prohibia l'ús de ferramentes per a recollir el fem, havent-se de fer amb les pròpies mans o amb l'auxili d'un ramaset. La figura del femater fou popularitzada en algunes obres de teatre valencià com la de Rafel Maria Liern, De femater a lacayo, o formant part d'arreplegades de retrats costumistes, com Els valencians pintats per ells mateix, d'Enric Soler Godes, i en la proximitat comarcana el Derecho Consuetudinario de Altea, de Francesc Martínez.