tocar a foc

Senyal d'alarma que es feia amb les campanes de la torre campanar de l'església per a convocar als veïns a apagar un foc. Es desconeix la coordinació dels tocs en temps antics, però fins a la modernització dels sistemes actuals d'apagar incendis, es realitzava la crida reclamant auxili polsant les cordes de les dues campanes més grans fent-les sonar totes a la vegada en tocs seguits, continuats i sense pausa. Es precisava la presència de, almenys dues persones que es rellevaven per no esgotar-se per tal com el toc devia prosseguir fins que el foc, normalment d'una casa, s'havia donat per extingit. La majoria dels incendis domèstics es produïen al tir de la xemeneia de les llars, que plenes de sutja, eren molt propicis a tindre aquests accidents. La neteja de les xemeneies era una feina enutjosa i que l'executaven dues persones; una baix i l'altra a la teulada fent passar pel conducte una corda on s'havia lligat a la part del mig una argelaga que arrossegava la brutícia. Un incendi a la xemeneia era sempre temible perquè el foc, en ser les parets de les cases molt precàries, podia passar a les bigues del sostre incrementant els seus efectes. Els pràctics en controlar l'acció del foc actuaven pujant a la teulada tapant el respirador de la xemeneia amb un sac banyat amb aigua. Un altre recurs era disparar una escopeta amb càrrega de perdigons per fer arrossegar la sutja i eliminar combustible. Acabat l'incendi era obligatori, en temps antics, fer una declaració al jutjat efectuant inventari dels perjudicis. Contràriament els focs de les muntanyes o barrancs no s'avisaven amb toc de campanes, a excepció del gran incendi ocorregut en l'any 1987 a la muntanya d'Oltà.

Locucions

• Jugar amb foc: que no s'ha de posar hom en perill.
• Foc de canyot: que una cosa és de poca vàlua.
• Qui juga amb foc es pixa al llit: avís que es donava antigament als xiquets perquè no es posaren en perill davant del foc de la llar.