franciscans
Orde religiós fundat per sant Francesc d'Assís. La presència de l'ordre a Benissa data de l'any 1611 motivada per la decisió del marqués d'Ariza, Francesc de Palafox, de fundar un convent de l'esmentada ordre a Benissa, terme de la seua jurisdicció territorial. L'historiador benisser, el franciscà fra Manuel Fabregat, seguint el fil del seu paisà i cronista provincial fra Vicente Martínez Colomer, narra que s'elegí per a construir el convent un lloc apartat del nucli urbà sobre un petit tossalet i a poca distància del poble en terrenys que pertanyien a Andreu Ivars del Povil. En data del 13 de novembre de 1611 aplegava la primera comunitat composta de tres franciscans preveres (Pere Salvador, Francesc Sala i Esteve Mas) i cinc llecs (Francesc Ortolà, Joan Payà, Jaume Ivars, Bernardí Berlanga i Joan Jornet), tots ells presidits per fra Pere Salvador hostatjant-se provisionalment al primitiu hospital de Benissa, situat al carrer de Sant Antoni. El 15 de juliol de 1612 el Definidor Provincial fra Francesc Sala, el rector mossén Joan Baptista Feliu, i els jurats Pere Cabrera i Joan Ivars procediren a posar la primera pedra de les obres del convent que foren sufragades pel mateix marqués d'Ariza i pel comte de Sinaxeas que senyalaren almoines per a la fundació. El 25 de setembre de 1613, l'edifici conventual i l'església estaven disposades per al seu ús. Eixe dia la comunitat, acompanyada del poble, autoritats i presidida pel Pare Provincial fra Miquel Juan Cabañas, processionalment formada des del poble, passava a residir definitivament al convent. En l'any 1624 quedava acabada la façana principal i el campanar. Es senyalà per a manteniment de la comunitat unes terres annexes al convent amb una extensió que anava des de l'antic camí de Xaló al de Calp (part actual del carrer Escoto, Pare Zacarias i carrer Orxelles) que foren venudes en l'any 1816, després de la Guerra del Francés perquè la comunitat poguera reparar i pagar les destrosses causades a l'edifici per les tropes franceses que el convertiren en quarter.
La comunitat i els jurats del poble de Benissa establiren concòrdies per les quals els franciscans assistirien espiritualment com ajuda de la parròquia, s'encarregarien de la predicació dels sermons habituals de tot l'any, tindrien previstos hàbits per a mortalles dels difunts, acudirien a processons i fundarien una escola de gramàtica. Per la seua part els jurats ajudarien al manteniment de la comunitat i facilitarien les almoines oportunes.
La presència de la comunitat afavorí des del primer instant el progrés espiritual i cultural dels benissers que es beneficiaven de l'escola i de la bona preparació intel·lectual dels membres que l'ocuparen. El prestigi del convent féu possible l'augment de la comunitat que en el moment de l'exclaustració de Mendizabal en 1835 comptava amb vint membres. Des d'aquest instant fins a la restauració duta a terme en l'any 1887 aquells frares, la majoria fills de Benissa, passaren a integrar-se en el clergat de la parròquia. L'edifici, mentre durà l'exclaustració, serví per a diverses utilitats com ara l'allotjament del primer quarter de la Guàrdia Civil i escoles públiques, mentre que l'església es convertia en ajuda de la parròquia. Malgrat eixe parèntesi, mai no es va oblidar la tradició franciscana que permeté reprendre la vida del claustre amb força renovada, com ho demostra la creació del Col·legi Menor o Seminari Menor Franciscà, comesa duta a terme pel seu primer rector fra Joan Baptista Vanyó. El seminari va possibilitar d'una part l'increment de vocacions religioses i de l'altra gaudir d'un ensenyament de qualitat. L'augment de l'alumnat féu necessari dotar al seminari de noves estructures la qual cosa es va dur a terme en l'any 1915 en un edifici de nova planta al carrer Escoto comunicant-se amb el convent per un túnel. En l'any 1950, mercés a una donació de la família del pare fra Pere Alandete, s'augmentaren les aules i es finalitzà la façana. La vida del seminari, i el seu escollit quadre de professors, prestigià el nom de Benissa en dotar-la d'un centre que impartia una educació de qualitat. La comunitat, en ordre a eixe progrés cultural sempre comptava amb membres de bona formació com o foren els músics fra Enric Reig, fra Zacarias Ivars, fra Francesc Agulló, fra Lluís Blanes o fra Antoni Ríos, els escriptors i poetes fra Manuel Fabregat, fra Andreu Ivars, fra Atanasi Jordà, o fra Conrado Àngel, científics com fra Domingo García o fra Eusebi Arbona, predicadors com fra Joan Nadal, fra Jacinto Fernández-Largo fra Antoni Porturas, fra Vicent Pellicer o fra Ramon Baselga, missioners com fra Justo Sendra o fra Antoni Pastor, com també va allotjar, va gaudir i acompanyà fins a la mort en 1905 a fra Humilde Soria, exemple de virtuts humanes i recordat amb gratitud pel poble de Benissa.
L'església del convent, així com el claustre, són d'estil neoclàssic. En l'actualitat presideix l'altar major un retaule que correspon a l'escola aragonesa del segle XVIII amb excel·lents pintures que substitueix a l'antic. En la guerra civil de 1936 es perderen valuoses obres d'art atribuïdes a fra Antoni Villanueva, unes taules de Borràs, la valuosa biblioteca, els altars i l'orgue de Randeynes, dedicant-se el convent a hospital de les Brigades Internacionals. Actualment la decoració de l'església compta amb pintures de Bellver Delmás intervenció duta a terme en l'any 1952 junt amb altres d'Alfredo Colás que són més recents.
En el mes de setembre de l'any 2017, després de la mort en eixe any dels preveres Ramon Baselga i Jesús Carballo i quedant reduïda la comunitat a tan sols quatre residents el convent, dins del pla de reestructuració motivat per la manca de vocacions religioses decidí donar per finalitzada la seua presència en Benissa. En eixe instant la comunitat estava presidida per fra Juan Quesada. Els residents foren reubicats als convents de València, Ontinyent, Cocentaina i Guadalupe.
Bibliografia: Historia de la provincia franciscana de Valencia. Fra Vicent Martínez Colomer (reeditada en 1982). Seráfica Provincia de San José de Valencia. Fra Benjamín Agullo. 1965. Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002.
