Fundació Dolores Piera Torres

Fundació de Benissa destinada a acollir a persones majors sense recursos econòmics. Si bé eixe era el propòsit original en l'actualitat la fundació, sense deixar el seu sentit benèfic, acull també a interns de pagament. La seua creació és obra de Maria Anna Torres Orduña, viuda de Joaquim Piera Torres, i mare de Dolors Piera Torres, única supervivent d'altres tres germans que moriren a edat infantil. Dolors Piera Torres, casada amb Joaquim Abad i Montero de Espinosa, natural de Xàtiva, morí de part en l'any 1916 juntament amb el seu primer i únic fill. Sa mare, Maria Anna Torres, atorga testament a València en l'any 1917, deixant els béns heretats de la seua filla Dolors, que són els que corresponen a Joaquim Piera, a una fundació benèfica que constitueix en eixe acte. El seu funcionament el regula des del principi un patronat format pel rector i alcalde de Benissa i dos familiars de la fundadora. L'admissió de residents fou quasi immediata, i a partir de 1921, destinant-se com allotjament la casa del carrer Desemparats i el xalet de Bellita regint l'establiment una comunitat de Monges de l'Esperança (branca de la Sagrada Família de Bordeus), substituïdes després de la guerra de 1936 per les germanes salesianes del Sagrat Cor de Jesús i en 1984 per les germanes Franciscanes Missioneres. En el període de la guerra civil de 1936 fou administrat directament per l'Ajuntament i en la part domèstica per un grup de dones llogades. Els estatuts preveien que l'establiment es sustentaria de les rendes obtingudes del seu dilatat patrimoni, constituït en la seua majoria per terrenys agrícoles als termes de Benissa, Calp, Teulada, Xàbia, Planes i Tollos, nomenant dos procuradors, l'un per a les terres de Benissa i veïnes i un per a les de Planes i Tollos, així com un administrador general en la persona d'un eclesiàstic. En l'any 1969 l'augment del cost de la vida, i la baixa rendibilitat extreta de les terres, aconsellà procedir a la subhasta de la major part del patrimoni rural, permetent eixa mesura sanejar l'economia i construir un nou edifici sobre la vella finca del riurau de Piera. L'establiment ha continuat millorant i eixamplant les dependències constituint un centre modern i adaptat a les necessitats dels temps actuals. Per al servei religiós compta amb una capella oberta al culte i entre les obres d'art que guarda en una dependència annexa, està l'altar de l'oratori privat del tinent coronel retirat Pere Torres Ivars del Povil per a la seua casa pairal de Benissa, obra feta en l'any 1826 per Josep Apario Anglada, artista natural d'Alacant.

Bibliografia: La beneficència a Benissa. La fundació de l'Asil. J. J. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1996. Las fundaciones en Benissa. J.Carlos Esteve. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 2000. Calpe, tierra y almas. J.Luís Luri.