fusteria
Indústria tradicional de Benissa. És un ofici que està present des dels primers temps que tenim constància de la constitució com a poble. Per la complexitat del seu treball es dóna sempre el qualificatiu de mestre als que practiquen aquest ofici. Documentació antiga els atorga eixe tractament. A l'efecte, en l'any 1794, són requerits per Josep Cerdà, notari de Benissa, «los maestros carpinteros Pere Martínez y Lluís Maurí», perquè facen el just i preu de la fusta de la casa de Josep Ivars del Povil. La matrícula industrial de l'any 1859 dona l'existència de les fusteries de Joan i Josep Martínez, Francesc i Joan Ivars, Josep Ferrer i Ginés González. Els fusters antics estaven capacitats per a fer tot tipus d'obra de fusta per a paraments de casa o per a bastir edificis, restauraven o feien de nou mobles i qualsevol utensili de fusta. Quan la restauració de l'orgue de Benissa en l'any 1893, Josep Ivars, fuster benisser, efectua el moble de la caixa L'evolució d'alguns mestres fusters, com els Martínez i els Ivars, donaren pas en el temps a la indústria del moble, quedant la resta en el tradicional ofici que perdura en l'actualitat amb plena vigència i amb la modernització i complement de maquinària que permet un increment de la producció. El fuster, en l'antiguitat, solia fer els seus treballs adquirint ell directament la fusta dels arbres del terme apropiats per al seu treball o fent l'obra directament amb la fusta que li proporcionava el client. D'eixa forma les peces de fusta que romanen en algunes cases antigues tenen el seu origen en arbres del terme, com l'ametler, fusta molt apreciada pels antics fusters. Mancant la maquinària moderna el fuster utilitzava diversos tipus de ferramenta i emprava per a serrar la serra ordinària i la cantonera i diversos xerracs per a dins del taller, i per a tallar directament dels arbres i fer taulons emprava la serra bracera o el tronçador que manejaven dos homes. Per a refinar el tauló es servia del guillaume i diverses planes, utilitzant per a les motlures varietat de moldureres. Els talls fins els feia amb el puntacorrent de diverses mides i els forats amb barrines de formes variades mogudes pel filaberquí (villamarquí), o fent ús d'una ferramenta conegut per buata (espècie de caragol subjecte al banc pel qual amb broques diferents, i amb colp de torniquet, es podia foradar la fusta amb comoditat). Solia desbastar amb la raspa i refinar amb paper de vidre. Treballava sobre el banc de fuster i les fustes les subjectava amb caragols, utilitzant per subjectar les peces encolades el serjant (gat). La resta d'utensilis com diferents tipus de martells, maces, tenaces i tirafons complementaven l'equip del fuster. La modernitat va anar dotant a l'ofici de maquinària com serres, refinadores, torns i tupins que permeten al fuster incrementar el seu treball.
