ingletar

Fer ingletes. Tècnica emprada pels fusters benissers en feines per a marcs i bastidors. És utilitzada especialment en portes. Normalment sol usar-se per a la seua elaboració el caixó d'ingletar, el qual té ranures ja fetes per als diferents angles per on ha d'entrar el xerrac que ha de fer el tall. Es tractarà d'unir dues peces de fusta perquè formen angle recte, però que s'han d'empalmar els dos costats en angle oposat l'un a l'altre (fent quadre). En la part interna, i que no es veu a l'exterior, es practiquen dos forats a cada part a unir. Una rebrà el nom de mascle i l'altre el de femella per tal com dos forats portaran inserits dues falques de fusta que han d'entrar per pressió a la part oposada. La unió ha d'encolar-se, però en treballs antics no s'observa eixa pràctica per estar reforçat l'angle amb peça de ferro. Una altra forma d'ingletar és rebaixar una part deixant espai suficient perquè penetre en l'altra part de fusta a la qual s'ha practicat una esquerda d'igual mida. Eixe procediment és més sòlid i en treballs antics es reforça amb un metxó de fusta, de forma cilíndrica que va de part a part traspassant la unió ja feta. Eixa tècnica permet donar una gran resistència a peces de fusteria de gran pes com poden ser les portes.