jurat

Persona que en l'antic règim formava part del govern municipal. Era l'equivalent als actuals regidors. Benissa, com la majoria de les viles importants, en tenien un mínim de dos que ajudaven el denominat jurat en cap. Les funcions d'aquests ciutadans eren les pròpies que corresponen al govern d'un poble entenent amb plena autoritat els assumptes del comú. En un principi eren nomenats pel Batle General, però després eixa potestat fou substituïda pel mètode d'insacular entrant en la borsa els ciutadans amb plena capacitat i majors de quaranta anys. Els jurats podien fer crides generals de veïns per a prendre determinades actuacions demanant prèviament el permís al representant del senyor territorial, que en el cas de Benissa corresponia al marqués d'Ariza. Les convocatòries del Consell municipal eren crides de general importància per tal com s'havia d'obtenir consens per escometre assumptes que afectaven el comú, de la que, a tall d'exemple, citem la que corresponia a l'any 1621 «en presencia de Gaspar Juan C. Procurador General de les baronies... los justicia i jurats los quals són los seguents: Josep Feliu justicia en lo present any de dita vila, Benet Alós, Frances Yvars de Bernat, Luis Torres, jurats en dit any de dita vila». Els jurats benissers feien junta de veïns per a prendre unes decisions sobre censals i acordar sobre els caps de bestiar i les carns que s'havien de donar per al subministrament dels frares del convent. Amb el decret de Nova Planta de l'any 1707 foren abolits els jurats quedant les seues funcions encomanades als regidors, càrrec de nova creació i que en la pràctica tenia les mateixes atribucions.