justícia
Càrrec creat pels furs del rei Jaume I i que és l'equivalent a un jutge. Les viles tenien dret a elegir-ne un d'entre els seus prohoms en un acte que tenia lloc tres dies abans del dia de Nadal. El període de manament era anual. En l'any 1430, amb ocasió de la segregació del terme de Benissa del lloc i terres de Senija està present «lo honrat en Joan Feliu justícia del lloch de Benisa», al qual
«lo honorable miser Rodrigo Garcia de Villalpando constituit personalment en el lloch de Benisa dix e mana als Honrats en Joan Feliu, justícia del dit lloch... que aplegasen Consell general». El Justícia actuava quan es contravenien les lleis establides buscant als infractors portant la vara de comandament en alt com a signe d'autoritat i fent-se acompanyar d'un ajudant armat conegut per ministre de justícia. El ministre de justícia, al contrari del Justícia, era costum que no fóra natural del poble. De fet així consta com a exemple documents que afirmen que entre 1702 i 1723 ocupen eixa funció Josep Carrasco, Josep Nagayto i Francesc Marsal, tots ells forasters. En 1707 el Decret de Nova Planta va abolir el càrrec de Justícia per convertir-lo en un jutge a l'ús. Al jutge, denominat en el transcurs del temps com a jutge de pau, se li donen les atribucions de portar el Registre Civil i entendre en assumptes de delits de menor quantia.